Imperatius d'Amor

Hola Rosa. Aquest poema és un bon exemple de la necessitat i la complexitat de l'Amor. Un àmbit on hi trobem les més gran paradoxes de la Vida (els comentaris anteriors ja han posat de manifest aquest fet). I és que l'amor ho fa aflorar tot i ens desafia a combinar amb serenitat emocions sovint contradictòries. En definitiva, és un ingredient essencial perquè ens posa a prova, dia a dia, per comprovar si som capaços de conèixer els propis límits (aquells territoris on rebre, oferir i oferir-se sempre estan en contínua batalla). Per tant, qui no vulgui permetre's ser ell o ella que no s'enamori (o que intenti evitar-ho, per bé que això pot ser un imperatiu vital! És a dir, inevitable).

Petons Rosa!
Jofre.

pur. Despullat de coses que molesten, de coses materials i sovint innecesàries.

Això és el que em sembla aquest poema. Quedar-te només amb l'essència de l'amor, que la persona et prengui tal com ets (molt important!) "perme't-me ser jo".

I a canvi entregues tot el teu amor.

Preciós brides!

Una abraçada i un barret per tu, ple de guacamole!!

Salz.

caient dins un cove de vímet.

Un treball del vers excel.lent i amanit amb la sensibilitat que et caracteritza.

Una cosa però, l'amor, principalment és oferir.

"No diguis dóna'm la mà sino ofereix-me-la."

beset en verset

angie

i dir-te que t'estim
hi combrego totalment, tot i que l'amor no té condicions, és amor i prou, no demana, no ofereix, tan sols estima, dóna ales i porta cels, sense que s'esperin, arriben sols i cada pic més bells

aquest poema
t'he vist a unes mans
em vaig sentir molt bé sentint-lo

De dalt a baix el poema llisca suau com si els mots se sabéssin el camí i només calgués ordenar-se en files anomenades versos.
Ara, pobre el destinatari d'aquests mots: quina responsabilitat, ser el tot per a una altra persona, i a més tan sensible i amorosament exigent.
També, però, quina sort ser el destinatari d'aquesta esperança i fe, quina satisfacció seria pensar que t'has guanyat aquest "t'estimo" final tan sentit i contundent.
I tot, sempre, regat pel respecte a l'altre, a la seva especifitat com a persona.

Molt bo, i a més, formalment ben treballat i aconseguit.

foster

això si que és un relat!
m'ha encantat la manera d'expresar les teves emocions amb tantes poques lineas..
poques, però màgiques! tens un cor enorme i aquí queda reflexat,
un petonás bunic i no deixis mai d'escriure!un nomès?
per tu molts més*****... te'ls mereixes ;)

GeMmA

M'ha agradat la progressió de peticions i m'ha encantat el final.

La tensió del poema augmenta de forma gradual, pas a pas, de mica en mica, fins arribar a la clau de volta que tanca l'entrellat.
Bon ritme, bona utilització del llenguatge. Col·loques el punt final en el moment just.

EmmaThessaM

.es

Hola Brideshead!

Massa temps sense veuren's, sí. Bé, aqui em tens, responent a la teva petició (que només podria desatendre un tipus Aznar, o similar...).

Després d'haver llegit TRES!!! dels teus poemes, arribo a la conlcussió que el teu tema predilecte és l'amor i la seva exaltació, tant del sentiment com de l'ésser estimat.

Doble inconvenient, perque jo, a banda de ser impermeable a la poesia sóc cada dia més excèptic pel que fa a l'amor (com a mínim en la seva acepció romàntica...).

Has vist una pel.lícula del John Wayne que es diu "El bárbaro y la geisha"? Doncs em temo que la van fer pensant en nosaltres...

Amb tot, m'encanta haver tornat a parlar. Llàstima que hagis triar per llegir el pitjor que he escrit en molt temps. Si en tens una mica, et demanaria que li donessis una ullada a "Sant Jordi nostre de cada dia". Penso que potser t'agradarà...

Un petonàs... rapsoda!

El primer que m'ha cridat l'atenció és el títol... ‘Amor'... amor en majúscula... això em fa entendre que no son uns simples imperatius d'amor, sinó que son els teus imperatius d'Amor!
Comença de la forma més simple possible, de forma innocent, ‘Dóna'm la mà', com donant a entendre que no demanés gran cosa (...hmmm... ja veure'm que no és així!!), trobo que el simple fet de donar-se la mà ja expressa molts sentiments... Però amb aquest primer vers ens enganyes, la resta del primer paràgraf el resumiria com a ‘sedueix-me!', demanés que et facin sentir especial, però sense grans coses, simplement amb la mirada, amb els petits gestos, vols sentir-te atreta a ell perquè t'estima... perquè ets tu i ets especial!... Això és l'encant de l'Amor.
‘Coneixem-nos!'... saber les pors, els sentiments, els inferns, els somnis...conèixer tot l'un de l'altre... demanes saber-ho tot, però que també que ell ho sàpiga. Demanes confiança... ‘respira'm de prop'... Això és la base de l'Amor.
‘Companyia'... estar al costat d'un, en el moment que es necessita companyia, sense haver-ho de demanar. Tant entre llàgrimes com entre somriures, sempre es necessària la companyia... una companyia sense complexes, natural, no forçada... ‘permet-me ser jo.'... Això és la necessitat d'Amor.
I un cop s'aconsegueix tot això, seducció, coneixença i companyia, és pot dir sense por ‘t'estimo'...
"Imperatius d'Amors"... ELS imperatius d'Amor... crec que has encertat de ple en una definició dels que hauria de ser l'Amor... però...
L'Amor mai pot ser un imperatiu, i per tant, tampoc basar-se en imperatius... l'Amor és oferir, no demanar... digue'm somiador, però sincerament ho crec!

un petó!
Jordi.

Llegeixo i rellegeixo aquest poema... I hi veig un amor no correspost, descrit amb versos que supliquen tendresa. És un poema al que, al meu parer, no se li pót demanar més sensibilitat: cada paraula té una força immensa per descriure aquesta necessitat de sentir-se estimat . Has sabut expressaar en un poema aquest sentiment de posseïr l'ésser estimat que, egoistament, molts hem tigut algun cop. Felicitats.

un poema genial... preciós, magnífic.... no cal dir res... és amor en el seu estat pur... m'agrada....
a seguir endavant, brideshead!
una abraçada,
anNna

Aqui estic seguint amb els comentaris.... i mira per on m'ha cridat l'atencio el titol del teu poema i noia, he ben encertat perque es precios. Felicitats! I no faig cap comentari més per no et cal retocar ni millorar res!

De nou descrius sentiments amb els quals molts ens podem sentir identificats amb tendresa i dolçor, i amb una maestria per escollir les paraules. Felicitats, ho fas molt bé.

Que bonic !!! , curt però intens, t'arriba al cor, realment tot el que dius és el que fa falta i que vols donar i rebre quan s'estima.

tranquil·lament, deixa'm dir-te: m'ha agradat.

Has aconseguit que els imperatius perdin la sequedat que sovint els és pròpia, sense per això perdre l'energia que traspuen.

Un poema carregat de sensacions, de necessitats, d'afectes, amb el colofó més preuat que es pot dedicar a una persona: "I després, / serenament, / deixa'm dir-te... / t'estimo."

Salut!

LLIBRE

PD.- Primer de tot, disculpa'm perquè molt em temo que és la primera vegada que et comento. En segon lloc, torna a disculpar-me (buf! quanta feina que t'estic donant, no?) perquè el comentari que acabo d'escriure està fet "en una esgarrapada". I en tercer lloc agrair-te el comentari a "No faig poesia", no sols pel comentari del poema, sinó també per les teves paraules sobre la meva activitat dins de RC. Gràcies, de veritat.

I lamento no comentar-te més, però és que no disposo de gaire temps, darrerament. És més (i que quedi entre nosaltres), he deixat de publicar per no tenir tanta feina tornant comentaris. Quina bestiesa, no? Bé: jo sóc així.
Una abraçada!

Tan vital i fort, tan dolç i tendre el sentiment que produeix al llegir-lo.
El final, la guinda perfecta. El reflex del teu gran amor.
És preciós i molt ple de vida...
Felicitats i una abraçada molt gran!

i comprensió, però s'ha de seguir essent una mateixa, encara que sigui per valorar el que tenim i saber expressar un "deixa'm dir-te/que t'estimo" com tu fas.

Un poema molt bonic. Felicitats!!

Molt bonic! M'ha deixat sense comentaris... jeje

Ciao!

dir-t'ho i deixa'm que m'agradi fer-ho...

M'ha agradat moltíssim, és per llegir en veu baixa, suau, sota l'ombra d'un bon pi...

Felicitats

Thalassa

Il·lusions, reclams, ..., tot i més amb versos que es claven, que impregnen emocions i sentiments. Versos impactants com:
"fes-me'n addicta eterna"
"Despulla'm de pors"
"dibuixa'm somnis"
"Esborra'm llàgrimes"
però sobretot i finalment "permet-me ser jo"
I acabes de manera genial, impressionant! Per què no es deixa?