Cercador
Immobilisme (en Jan no pot)
Un relat de: Vallespir- Compartir:
Còmodament arrepapat, suporta impassible inequívoques temptatives dinàmiques, empentes decidides, furioses batzegades. Nombrosos homínids intentaren diverses vegades infondre moviment esgrimint arguments enèrgicament utòpics. Esforços lloables, tanmateix inútils; ingenus pessigollejos adolescents.
Perseguint superar precedents assajos, recentment aparenten despertar joventuts adormides arrauxant voluntats somortes, ànimes allitades desoint històrics desencisos, organismes queixosos augurant venidors reeiximents. Esdevindrà novament necessari oposar arrel·lament mil·lenari, benestant acomodació, suficiència inalterable, sepulcral innacció. Refrenarà impàvid embranzides esbojarrades, tolerarà indolent sotragades incisives, redreçarà quimèriques aspiracions anul·lant capricioses revoltes.
Còmodament arrepapat, esguarda indiferent indiscutibles fatigues musculars, evidents estertors, predictibles fracassos. Nombrosos homínids, obstinats, pretendran infondre moviment esgrimint arguments enèrgicament utòpics. Objectiu admirable, tanmateix inútil; dolorosa, submissa Jan'uflexió.
Comentaris
-
Corroboració![Ofensiu]Unaquimera | 20-04-2007
I torno a passar per aquí i seguint les petjades arribo fins el següent relat i em trobo en Jan que ara no pot... tant com es movia!
Des de la immobilitat és difícil, molt i molt, arribar fins alguna utopia, però també és menys freqüent trencar-la...
Ai, les aspiracions quimèriques! Un cop s'ensumen, l'esperit se sotragueja i es remenen les fermeses, costa tornar a posar-ho tot al seu lloc!!
Des què he llegit la introducció esperava la teva llicència final... i en arribar-hi, no tinc perquè perdonar-te res: ans aplaudir-te-la!
Ha estat novament un goig venir fins al teu espai, així que repetiré la visita...
Aquest cop t'envio l'abraçada des de la intrepidesa de qui fa malabarismes amb les paraules ( és el teu cas! ) o intenta fer-los ( parlo per mi, ara! ) que en mig de l'atreviment de laposta arriscada permet delicioses coincidències,
Unaquimera
-
Un relat de PARAULES[Ofensiu]angie | 28-03-2007
Un exercici magistral amb una paraula final que és fantàstica, jugant amb el nom del protagonista.
Molt bé!. Llegir-te és formar part del joc entre escriptor i història i això sempre em provoca continuar llegint...
angie -
Marla | 28-03-2007 | Valoració: 10
Té vida i moviment interior, l'home estàtic? Ben segur. És la seva immobilitat fruit d'alguna mena de decisió o és un "no poder més? Ni idea.
M'agrada la història d'aquest home i les paraules que has utilitzat per explicar-la. La guinda final no és pas una guinda només en la forma. Un plaer.
l´Autor
29 Relats
88 Comentaris
45904 Lectures
Valoració de l'autor: 9.56
Biografia:
Cinc dies després que Neil Armstrong plantés els peus sobre la superfície de la lluna, un bon professional de la medicina que no volia perdre's uns dies de vacances va decidir de treure'm de l'escalfor materna tot i la meva rotunda oposició. En l'agosarada i brusca acció mèdica, ben poc va faltar per a que mare i fill deixéssim d'existir.De si ha resultat o no transcendental aquell fet llunyà, de si aquell primer plor ha marcat o no el meu recorregut vital i, sobretot, de si ha pogut impregnar algun dels caràcters que en aquest espai he anat i aniré vessant, no en tinc ni la més remota idea.
Essent, però, innegable la força dramàtica d'aquell terrorífic primer dia a la Terra poc després de l'esperançador primer dia a la Lluna, no podia obviar-ho de cap manera en la meva biografia d'un espai virtual literari.
I què més? Doncs, em sembla que res. Estic convençut que no he estat protagonista de res tan veritablement novel·lesc en la resta de la meva existència. Només desitjo que aquest trànsit vital de tonalitat sèpia no es noti massa en els meus relats i que algun d'ells pugui passar com a petita (sempre falsa, però) creació.
Roger