Imma

Un relat de: llamp!

Imma, sí, la de l' Institut. Sortíem amb la colla, anàvem a la disco on posaven lentes i ballàvem junts. Et besà els llavis en aquella ocasió i tocà el cel.

Et recordo bufona, tota una bellesa per descobrir: ulls ametllats, morena de cabell que duies recollit i permanentat, pell de pigmentació pàl·lida, silueta apetitosa i plausible amb els cànons de les Venus.

Típicament femenina, esperares que truqués a la teva porta i m'obrires el cor i sentí la teva veu reverberar d'emocions. La teva veu... m'agradava, ho sabies.

Et vaig estimar i tu m'estimares com jo ho fera amb tu, quan quelcom es va interposar, quelcom va fallar. La meva tristesa era tot patiment i tu no n'eres conscient. Com jo, no vas saber trobar explicació a una desfeta que no era previsible.

Imma, no tens culpa de la teva bellesa.

Imma, No tens culpa de la teva innocència.

Imma, No ets pas culpable de la teva ingenuïtat.

No em puc culpar de ser ingenu, no tinc culpa de ser innocent.

Ni sóc culpable de la nostra bellesa que ens faria promesa.

Ens coneguérem, fou bonic mentre durà la tendresa. Perquè evitar el que fou un bonic quadre? Teníem tots els números per ser una parella ben avinguda.

Érem dos joves amb projecció, amb aplom. Cada pas el decidíem junts fins que vaig caure i vingueren els dubtes, que carregats d'incertesa em venceren i em derrotaren.

Havent sigut derrotat em vaig retirar a una vida erràtica d'odis i passions interiors que marcà els temps posteriors on la ruïna moral em doblegà com ferro tou.

Però vingué un renéixer i uns anys d'abundància i progrés em feren recapacitar.

Imma, tu il·luminares l'incipient camí que marcà el meu destí. He tornat a estimar així com em vas ensenyar i com aprenguí de tu. Ara duc un amor constant, voluntariós i exigent, com tu em mostrares que havia de ser.

Imma, tu tenies la clau.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer