Cercador
Imbècil
Un relat de: Iu Lian- Compartir:
L'imbècil és aquell que et somriu quan no en té ganes, aquell que et diu allò que no sent, aquell que t'oblida quan gira la cantonada.
L'imbècil no hi entén de sentiments, de paraules compartides, de mirades fugisseres sota un taronger que va quedar-se orfe d'enamorats a la vesprada.
L'imbècil és aquell que en el moment de posar-se colze amb colze fuig sense acomiadar-se, com d'amagat, emès per una por sobtada.
L'imbècil és aquell que mai sabrà el què és estimar, riure, viure i conviure. I per desgràcia seva es perdrà el millor tresor de la vida, el de ser feliç.
Iu Lian
Comentaris
-
despetxada-at[Ofensiu]ANEROL | 09-06-2007 | Valoració: 8
sentiment personal, però es perillós generalitzar, etiquetar. Un assaig sobre el tema?
-
i no creus que tots tenim una part d'imbècil?[Ofensiu]lluisba | 08-06-2007
Perquè si llegeixes detingudament, és difícil no veure's retratat a un mateix en algun moment. O en dos. Pel que fa a la conclusió (imbècil=el que no sap ser feliç) em temo molt que defineixes una part molt important de la humanitat en la qual he de dir (potser imbecilment) que m'he sentit inclòs. Perquè... Si girem l'equació, llavors tu diries que aquell que no sap ser feliç és un imbècil?
La conquesta de la felicitat (un concepte del qual dubto molt, per cert) és un procés llarg i complicat -potser el més llarg i el més complicat de tots-, i no gosaria dir-li a un infeliç que, al damunt, és un imbècil. Ja m'imagino que no pretenies dir això, però és una conclusió lògica del teu text.
D'altra banda, tinc tendència a desconfiar de les fórmules, o dels qui diuen tenir-ne, per a trobar la felicitat. I sento més aviat simpatia -o una certa empatia humana- per a aquells congèneres meus que no són feliços i pateixen per això.
Però en fi, si a tu et fa feliç... -
I tant!!![Ofensiu]Ginger | 08-06-2007
I tant que si i encara et quedes curt!. Per cert, estàs pensant en algú concret? em sembla...
l´Autor
18 Relats
34 Comentaris
19032 Lectures
Valoració de l'autor: 9.70