Imatges d'un passat

Et pensaves que podries redimir-te mitjançant el dolor, així que et mirares l'edifici desde fora i, amb una decisió que mai havies tingut, hi entrares. Davant teu, les ombres ballaven a la llum de les espelmes i els crits es difuminaven en un aire carregat. Elles es passejaven amb altivesa mentre deixaven consumir desenes de cigarretes en cendrers de plata. El soroll dels seus tacons ressonava per tota l'estança.
T'ho vas quedar mirant en la distància. De cop però, una d'aquelles desconegudes vestida de cuir s'apropà i et besà als llavis. Acaricià el teu rostre suaument i agafant-te de la mà, et va guiar. Prengué els canyells i et lligà. Tu semblaves absent observant la seva bellesa.

Llavors va tintar els seus ulls de malícia i et va clavar les ungles a la esquena. Xisclares de dolor. I vessaves llàgrimes, perquè tot et recordava a un passat llunyà; cada gota de sang que queia de tu es transformava en una daga que se't clavava al cor. Se't obriren totes les ferides antigues i aclucares els ulls.
I la vas veure, dempeus, observant-te mentre amb una fulla d'afaitar s'obria les venes. Plorava. I tu la vas deixar morir.
Trencares les cordes que et lligaven i arrencares a córrer, deixant-ho tot enrerre.

El dolor mai et podrà fer redimir.
(Perquè ara hauràs de càrregar amb la teva creu per sempre, i mai la tornaràs a tenir per fer-te l'existència una mica menys pesada)