Imagineu

Un relat de: indefinida

Imagineu-vos la tristor en un dia trist,
Acompanyada d'unes notes melancòliques,
I d'una veu profunda que t'arriba endins…
Imagineu-vos tot això i sumeu-li:
Que ahir em van recordar que tenia cor,
Que quan me'l notava me'l van trencar,
I que un cop fet miques vaig veure que l'estimava…
Imagineu-vos-ho…

Ara sento aquella veu que em diu: Has de ser forta,
I la força que adormida em diu: No puc,
Ara sento l'oblit que em crida a abandonar-te,
I el record que cada cop t'estreny més fort,
Ara sento la vida que m'empeny cap un nou dia,
I el dolor que vol que m'escolti la mort.
Imagineu-vos tot això i afegiu-hi
Que tot i no tenir cor continuo estimant-lo.

Comentaris

  • rasablanca10 | 07-05-2008 | Valoració: 9

    mm.. t'acabo de llegir per primer cop
    aquest relat és una meravella!

    Ara sento l'oblit que em crida a abandonar-te,

    aquesta frase m'ha encantat, aparentment tan simple però amb tant de significat... ai! suposo que m'hi sent identificada...

    bé, sé que arrib un poc tard, pero t'afegeixo als preferits.

    enhorabona i un petó!

  • M'ho imagino perquè ho sento...[Ofensiu]
    jOaneTa | 04-10-2007 | Valoració: 10

    A mi també m'han trencat el cor fa molt poquet... Bé, amb el nom del meu darrer relat se pot preveure. Em sento totalment identificada...M'encanta el darrer vers:
    "Que tot i no tenir cor continuo estimant-lo."

    L'estimo amb tots i cada un dels trocets en que s'ha romput el meu cor...

    Un petó.

    jOaneTa

  • trist.....[Ofensiu]
    ATZAVARA | 04-10-2007

    Que tot i no tenir cor continuo estimant-lo.

    Aqui està...que tot i que ens sembli que ja no tenim cor i no podem estimar, seguim estimant.
    És trist, però real.

    a vegades penso que hem de saber que és la tristesa per algun dia, saber que és tot lo contrari!!

    :)

    una airejada d'Atzavara!.

  • cor de[Ofensiu]
    jaumesb | 04-10-2007 | Valoració: 10

    dona

  • Trist i melangiós[Ofensiu]
    MarBlava | 04-10-2007 | Valoració: 10

    El cor mai deixa de bategar, de vegades està a mínims, com adormit....
    És millor sentir dolor que no sentir res, o només iniferència...
    Tens la lluna a les teves mans...i inexorablement el sol tornarà a sortir cada matí.

    Una abraçada i endavant!!

  • gypsy | 04-10-2007 | Valoració: 10

    m'ho puc imaginar, no és difícil.
    El difícil és lluitar per esbandir aquest sentiment destructiu, però no impossible, és qüestió de racionalitzar-ho, separar-te'n amb distància, mirar-ho des de fora com si fos un altra la que ho visqués. Aleshores es veu molt més clar que algú que t'ha trencat el cor és indigne per a tu i que no et mereix, més encara, per auto estima, ets tu que no mereixes una persona d'aquesta baixesa moral.
    En el fons, és una qüestió de dignitat.

    Tots l'hem perdut algun cop i ens sentim absolutament ridículs veient quina mena de persona ens l'ha feta perdre.


    Un bon poema, que transmet, tot el desamor i l'angoixa de la pobra noia que encara està esclavitzada d'un sentiment inexistent, tant sols idealitzat per ella.

    Una abraçada!

    gypsy

  • Libertas | 03-10-2007 | Valoració: 10

    Me'n recordaré d'aquesta.

    M'has fet recordar masses coses, potser és per aquesta raó que comento en aquestes hores de la nit.

    I sentir que aquell cor ja no és teu, que se l'han endut i fan malabars amb ell.
    Ho estic sentint.


    Gràcies, aquesta nit necessitava llegir alguna cosa així.


    Libertas

  • SomriureXsobreviure | 02-10-2007

    Imagineu-vos tot això i afegiu-hi
    Que tot i no tenir cor continuo estimant-lo.


    Increible.

    Poder (o haver) d'estimar, fins i tot sense cor.

    preciós.

Valoració mitja: 9.83

l´Autor

Foto de perfil de indefinida

indefinida

115 Relats

337 Comentaris

120587 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Doncs...indefinida. Ningú té una descripció en paraules, la descripció és en el seu ésser, en el meu ésser, en el vostre ésser...
Imagineu-me com vulgueu i seré com desitgeu dins la vostra imaginació...