Cercador
Imaginació
Un relat de: nana_17- Compartir:
Una nena d'ulls blaus i cabell negra, de 5 anys, estava estirada a l'herba. Tenia la mirada perduda en el cel, els pensaments en un món imaginari i el seu cos a la terra. Feia poc que havia plorat sense saber per què. A una mà tenia una petita flor, verda, groga i brillant, en l'altre, un grapat d'herba, verda, humida i suau. Somiava volar, correr, saltar, ser com un àngel o una petita fada de cabells negres i llargs, mirada atmetllada, orelles punxegudes i un cos ple d'agilitat. S'imaginava parlant amb els animals. En aquell moment, una gota de pluja li va caure al nas.
Va parar d'imaginar.
El cel blau, havia desaparegut.
Comentaris
-
La innocència d'un nen![Ofensiu]ORIOL | 28-06-2010
Tots portem un nen a dintre i tot sovint necessito treure'l a fora per poder imaginar el que desitjo. Massa sovint, però quan cau la gota de pluja, i paro d'imaginar. Torno a la realitat i toco de peus a terra. I tot el que havia imaginat deixa de ser real!A vegades voldria que tots fóssim nens per poder-nos entendre i estimar sense límits. El teu nen.
-
L'ÚLTIM...[Ofensiu]Persona | 20-05-2009
que vol dir això? ei...que personalment t'acabo de descubrir!
Pel món tan sols ets algú però per algú tu ets el món.
Poetessa, filòsofa, subtil...quines alegries dones!
De debó espero que no sigui la última!
que gust, que dona llegir...
l´Autor
63 Relats
72 Comentaris
60642 Lectures
Valoració de l'autor: 9.80
Biografia:
Nascuda en terra d'avellanes,xicalla, gegants, tronades,
diables, masclet i rialles.
Vaig treure el cap per primer cop,
un divendres Sant, 13.
Supersticiosa? No pas
Com el meu cap en aquesta foto,
jo encara l'estic traien en el món qe m'ha tocat.
És un món ple de somnis i fantasia,
on no hauria d'estar prohibit poder imaginar.
Aprenent a escriure i a somiar...
intentant fer els somnis realitat.
Els viatges i els somriures,
les postes de sol i les estrelles,
els moments compartits,
i altres coses,
són els que m'ajuden anar escrivint,
hi ha ser aquesta persona que començo a construïr!
Mira el passat amb un somriure i no amb una llàgrima
Pel món tan sols ets algú però per algú tu ets el món
Una abraçada forta i un somriure càlid!