IMAGINACIÓ PER REALITAT?

IMAGINACIÓ PER REALITAT?

Estic escoltant Ludwig Van Beethoven, el gran famós romàntic, situat per quasi la majoria en el millor compositor de la història de la música clàssica.
Sonen unes flautes, uns cel.los, uns violins, un contrabaix, no pararia… una orquestra sencera.
Em fa recordar el llibre i la pel.lícula ‘La Taronja Mecànica’, aquell Àlex que s’extasia bevent una llet que és una droga per afilar els sentits. Normalment s’explicita que avui en dia no és estrany que succeeixin coses semblants a La Taronja Mecànica. És ben normal, està demostrat.
Però si es peca d’innocència no s’entén el missatge de la novel.la, que és el de que l’adolescent és un criminal que pot tornar a viure en societat i disfrutar lliurement.
Ara semblen sonar els fagots, alçant l’orquestra cap a brutal, i tornant a davallar, força contínuament…
D’això… parlant dels skin-heads, S.H.A.R.P. o nazis, hi ha una confusió extrema. Només portar botes i la samarreta de la pel.lícula emet quelcom de violent; a vegades, pot ésser massa violent. Anthony Burgess, l’autor de la novel.la, publicada el mil nou-cents seixanta-dos, es va, molt més endavant i amb el film d’Stanley Kubrick, arrepentir, però molt, del que ell, sense voler, havia començat.
L’orquestra ara és plàcida i bonica, més fagots…
Conclusió: La persona pot ésser menys o més violenta per naturalesa, però l’odissea que va desencadenar els fets que he resumit en poques paraules, mostra com l’atzar pot esdevenir d’una lletjor humana cruel i paguen justos per pecadors.
Em despedeixo mentre han sonat uns tambors… baja, que l’art és per admirar-lo, i no cal fer distincions socials errònies, ni amb l’art, ni amb la literatura, ni amb el cinema.

Sergi Elias
30/04/2016