Il·lusions

Un relat de: enric cirici

Il·lusions i bombolles de sabó

Quan era nen. - no fa pas massa - hi havia a la balconada del costat un altre nen que feia bombolles amb sabó dissolt en un vas d'aigua, i una canya servia per xuclar i bufar. Feia unes bombolles apassionants…n'hi havien de grosses…de petites…de lleugeres i de pesades. Els reflexes del sol de la tarda, les feien brillar…i donaven a totes elles els colors de l'arc iris de forma capriciosa i canviant. Eren com il·lusions que volaven sense control. Les més grans esclataven la majoria de vegades. Altres de mitjanes voleiaven lleugeres fins ben lluny d'allà on érem. N'hi havia alguna de més pesada que s'arrossegava per terra.
Les que venien al meu balcó eren rebotades per mi cap enfora. Les lleugeres volaven de pressa i és mantenien fent camins diversos en el meu espai. Les grans que tant m'agradaven, m'explotaven a les mans, quedant en un no res. Com més grosses més il·lusió i més decepció quan es fonien. Les més difícils però eren les que anaven arran de terra, no hi havia manera d'aixecar-les. Jo prou que volia que prenguessin el vol en aquell meu territori, del badar.- espai intimista i optimista - temorós i somniador de la infantesa. Obert a totes les imaginacions de joia que li són pròpies als nens de tots els temps.- però no - la realitat ja era llavors tossuda. Les pesades no prenien el vol.
Al cap dels anys recordo aquell nen que no he vist mai més. Per a mi encara és aquell nen…El suposo però, en aquests moments semblant a mi. No l'imagino, amb el meu posat actual, fent bombolles a cap balcó. Els condicionaments socials no ens ho permeten. A més potser tindríem les bombolles totes per terra i els dos estaríem embrancats en intentar remuntar-les. Però els temps de les bombolles de colors i lleugeres ja ha passat. I més val doncs, ni sortir al balcó, perquè aixecar-les ens faria arrossegar per terra i potser a més de xuclar i bufar aigua i sabó i afegiríem vergonyants llàgrimes vives.






Comentaris

  • molt bonic[Ofensiu]
    Perry | 11-07-2007

    reflexa que hi han coses de la infantesa que ens marquen per semrpe, perquè són moments felisos, però feliços fen una cosa tan senzilla com fer bombolles de sabó i quan ja ets gran te n'adones de que a vegades voldires tornar a sortir al balcó i olvidarte de que has crescut i tornara ser feli fent bombolles de sabó

    si et va be opina passat a veure algun relat meu, espero que t'agradin

    petons

  • Exquisit[Ofensiu]
    fada_nocturna | 11-07-2007

    Un relat preciós, basat amb un fet tan quotidià com fer bombolles de sabó.

    Sempre pots sortir al balcó i repetir aquella escena, si tens algun nen petit al teu costat sempre quedarà millor, com una petita excusa per allò que estàs fent.

    Molt bon relat

    Petons! Passat pel meu relat i dona'm la teva opinió si tens una estoneta lliure

  • Molt enyorat!![Ofensiu]
    RATUIX | 11-07-2007 | Valoració: 9

    Però són aquelles coses precioses en el record que sempre reviuen. Son moments d'encant els de contemplar les bombolles de sabó. Màgics.
    Felicitats per tan bonic record. Per saber recrear aquella il.lusió. Però un sempre es pot afegir a contemplar-les en qualsevol carrer o balcó on hi hagi un nen amb un got d'aigua amb sabó i una canyeta.

  • De vells ja no es pot fer...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 15-03-2007 | Valoració: 10

    Quanta raó tens, serà per l'edat, ja ets major si m'ho permets però jo també hi soc i aprenc de tants amics dels anys 30 que he tingut, de fet mon propi pare va néixer a l'any 12 i he après moltes coses també d'ell, ara ja visc amb una mica més de tranquil·litat passada ja la joventut. Però sí es cert amb l'edat abandonem els somnis.

  • Berenice | 31-10-2005

    i difereixo del comentari que demana més explicació sobre l'època, sobre el context.
    M'agraden els retalls de realitats imaginades.. els fons de calaixos oblidats, els racons del cor que fan mal.

    M'han agradat les bimolles de sabó. M'he recordat de per què trigava tant a rentar-me les mans, de petita.

    Me'n vaig de cap a la pica, a veure si n'aconsegueixo una de les que s'arrosseguen, grosses i pesades.
    Si la faig, te la dedico.

    petonets

  • Berenice | 31-10-2005

    surt al balcó i fes-ne, de bimbolles.
    Pots. De fet, sí que pots.
    No s'entén, no queda bé, seràs "rar". Però pots fer-ho..

    jo ho faig.
    Agafa aquesta mà que t'ofereixo i estira't amb mi a la carretera a escoltar els crits dels pèl roges que dansen a quilòmetres d'aquí.
    Sopem gelat, i tan sols gelat, encara que sigui ple hivern i nevi fora.
    Banya't amb mi, tots nus, a una piscina voltada d'un gruix de mig metre de neu.
    Passegem durant vuit hores, si ens ve de gust.
    Anem a dormir a les sis encara que ens haguem de llevar a quarts de vuit.
    Cantem pel carrer si ens ve de gust, cridem si ens cal..

    el món és més senzill del que volem creure..

  • Molt bé escrit[Ofensiu]
    elrikes | 31-10-2005

    Sí, utilitzant les tècniques precises del relat: amb la reiteració sobre una sola cosa, sense perdre el rum en cap moment i amb una significació metafòrica final que li dona sentit a tot. Molt bé.

  • m'agradaria[Ofensiu]
    Shu Hua | 20-04-2005

    una mica més de contingut, més explicacions sobre l'època, les coses que passaven, la manera de jugar dels nens, com estudiaveu, no sé, coses així. Suposo que has volgut fer una paràbola amb les bombolles de sabó i les il.lusions de la vida.

  • benvengut a la plana enric[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 27-02-2005 | Valoració: 9


    Be, no fa gaire que t'he dit adeu, però ara em va il.lussió donar-te la benviguda a la plana ...

    una aferrada

    conxa

  • Il·lusionant[Ofensiu]
    Biel Martí | 27-02-2005 | Valoració: 9

    Il·lusionant el teu primer relat a la web, enric. Encantat de ser el comentarista number one. Has descrit molt bé la situació i la històriá és molt maca, encara que la portes a un pensament trist al final, on l'edat ens torna teòricament més madurs, matant els somnis i les il·lusions, com peten les bombolles de sabó.

    Biel.

Valoració mitja: 9.2

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

enric cirici

17 Relats

43 Comentaris

27757 Lectures

Valoració de l'autor: 9.29

Biografia:
nascut el 1931 soc enginyer químic i he publicat tres llibres: Raquel, Els fets del Palau, Cançons per a un temps de silenci. He estat anys en la campanya de la "Nova Canço catalana" He estat president d'Ona, de l'Avui. També vaig col·laborar en la fundació del Grup del Llibre. He tigut una dedicació professional en el món del paper, especialment en el comerç internacional. Escic a varies revistes de Barcelona.