Il·lusions

reflexa que hi han coses de la infantesa que ens marquen per semrpe, perquè són moments felisos, però feliços fen una cosa tan senzilla com fer bombolles de sabó i quan ja ets gran te n'adones de que a vegades voldires tornar a sortir al balcó i olvidarte de que has crescut i tornara ser feli fent bombolles de sabó

si et va be opina passat a veure algun relat meu, espero que t'agradin

petons

Un relat preciós, basat amb un fet tan quotidià com fer bombolles de sabó.

Sempre pots sortir al balcó i repetir aquella escena, si tens algun nen petit al teu costat sempre quedarà millor, com una petita excusa per allò que estàs fent.

Molt bon relat

Petons! Passat pel meu relat i dona'm la teva opinió si tens una estoneta lliure

Però són aquelles coses precioses en el record que sempre reviuen. Son moments d'encant els de contemplar les bombolles de sabó. Màgics.
Felicitats per tan bonic record. Per saber recrear aquella il.lusió. Però un sempre es pot afegir a contemplar-les en qualsevol carrer o balcó on hi hagi un nen amb un got d'aigua amb sabó i una canyeta.

i difereixo del comentari que demana més explicació sobre l'època, sobre el context.
M'agraden els retalls de realitats imaginades.. els fons de calaixos oblidats, els racons del cor que fan mal.

M'han agradat les bimolles de sabó. M'he recordat de per què trigava tant a rentar-me les mans, de petita.

Me'n vaig de cap a la pica, a veure si n'aconsegueixo una de les que s'arrosseguen, grosses i pesades.
Si la faig, te la dedico.

petonets

surt al balcó i fes-ne, de bimbolles.
Pots. De fet, sí que pots.
No s'entén, no queda bé, seràs "rar". Però pots fer-ho..

jo ho faig.
Agafa aquesta mà que t'ofereixo i estira't amb mi a la carretera a escoltar els crits dels pèl roges que dansen a quilòmetres d'aquí.
Sopem gelat, i tan sols gelat, encara que sigui ple hivern i nevi fora.
Banya't amb mi, tots nus, a una piscina voltada d'un gruix de mig metre de neu.
Passegem durant vuit hores, si ens ve de gust.
Anem a dormir a les sis encara que ens haguem de llevar a quarts de vuit.
Cantem pel carrer si ens ve de gust, cridem si ens cal..

el món és més senzill del que volem creure..

Sí, utilitzant les tècniques precises del relat: amb la reiteració sobre una sola cosa, sense perdre el rum en cap moment i amb una significació metafòrica final que li dona sentit a tot. Molt bé.

una mica més de contingut, més explicacions sobre l'època, les coses que passaven, la manera de jugar dels nens, com estudiaveu, no sé, coses així. Suposo que has volgut fer una paràbola amb les bombolles de sabó i les il.lusions de la vida.

Be, no fa gaire que t'he dit adeu, però ara em va il.lussió donar-te la benviguda a la plana ...

una aferrada

conxa

Il·lusionant el teu primer relat a la web, enric. Encantat de ser el comentarista number one. Has descrit molt bé la situació i la històriá és molt maca, encara que la portes a un pensament trist al final, on l'edat ens torna teòricament més madurs, matant els somnis i les il·lusions, com peten les bombolles de sabó.

Biel.