Il·lusions

Ja portava 1 any escrivint-me cartes, i cada dia que passava tenia més ganes de conèixer a aquella persona que m'ho escrivia però les cartes sempre eren anònimes, semblava tímid, que només se sabia expressar escrivint amb un paper. L'únic que sabia d'ell és que anava al mateix institut que jo, però amb tantes persones que hi ha a l'institut, com volia ell que jo sapigués qui era? Mai em va donar la seva adreça de correu ni a on poder-li contestar les seves cartes. Cada vegada m'anava fent més il·lusions però l'esperança d'arribar a conèixer aquesta persona anònima s'anava perdent. I no vaig llegir més cartes per no il·lusionar-me més amb algú impossible.