Cercador
IL•LUSIÓ
Un relat de: Jordi Abellán Deu- Compartir:
Resto a l’espera, sense res esperar.
Malgrat el contrasentit, aquí estic.
Em disposo per allò que no sé si vindrà,
i a l’hora aparto, de la guaita, el neguit.
Sí! Em sento il•lusionat, a l’expectativa.
Sé que hi ha motiu per a l’esperança.
A l’abril la vida reprèn l’empenta
i m’encomano de tanta potència.
La força de l’esclat m’envaeix els sentits.
Avariciós, em guardo l’emoció florida.
Per a mi la vull i l’atresoro. Ah sí!
Que no és per cobdícia, no és això.
És perquè sento amb mi la il•lusió.
Sé que acabarà per atansar-se'm.
Quan serà? No ho sé, no tinc pressa.
Però, de nou, l’amor m'estremirà.
Llavors serà l’hora,
El temps haurà vingut.
I el meu tresor amagat
compartiré amb tu.
Malgrat el contrasentit, aquí estic.
Em disposo per allò que no sé si vindrà,
i a l’hora aparto, de la guaita, el neguit.
Sí! Em sento il•lusionat, a l’expectativa.
Sé que hi ha motiu per a l’esperança.
A l’abril la vida reprèn l’empenta
i m’encomano de tanta potència.
La força de l’esclat m’envaeix els sentits.
Avariciós, em guardo l’emoció florida.
Per a mi la vull i l’atresoro. Ah sí!
Que no és per cobdícia, no és això.
És perquè sento amb mi la il•lusió.
Sé que acabarà per atansar-se'm.
Quan serà? No ho sé, no tinc pressa.
Però, de nou, l’amor m'estremirà.
Llavors serà l’hora,
El temps haurà vingut.
I el meu tresor amagat
compartiré amb tu.
Comentaris
-
molt bo[Ofensiu]montserrat vilaró berenguer | 07-04-2015 | Valoració: 10
Ho trobo molt bonic
Montse
l´Autor
149 Relats
250 Comentaris
102842 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86
Biografia:
M'agradaria dir que sempre m'ha agradat escriure. Però no puc.Vaig començar a escriure petits pensaments en forma de pretesos poemes, i dic això de pretesos perquè no em considero poeta, quan ja tenia algun que altre anyet.
El que si vull que sapigueu, és que escriure m'ha ajudat molt a intentar, que no aconseguir, posar d'acord el garbuix de dalt del sostre, si preferiu la part pensant, amb la part que batega, "boom, boom, boom.", que diu el Peter Gabriel en la seva meravellosa cançó Solsbury Hill.
En fi... Que potser abans de morir alguna cosa hauré après i de moment estic content amb intentar-ho.
Una abraçada relataires.
Jordi
P.D.
Algun cop he pensat en comentar algun dels relats que llegeixo d'una forma més personal al relataire. Potser algú de vosaltres pot haber-ho pensat al llegir alguna cosa que jo hagi escrit.
Només per si voleu us deixo una adreça de correu electrònic pel que vulgueu comentar, dir, criticar, o el que sigui que us vingui de gust.
jordiabellan@gmail.com