Illa Maurici

Un relat de: trumfa

MAURICI A LA NIT:

Estic a la illa de Maurici un 1 d'abril de 2003. Es la habitació 49 del Pearls Hotel. Segurament no sóc el persontage adecuat en el moment oportú ni en el lloc més escaient. Jo he vingut aquí a treballar i realment seria feliç en un hotel discretet en mig de la gent treballadora i poder menjar un bocí de pizza o un tall de pollastre a qualsevol xiringuito. Em porten aquí a una mena de tot inclós (no anem anellats, peró ho van carregant tot a la VISA, tant se val).
Tot em recorda República Dominicana peò en plan patètic. L'hotel es vol asemblar a un que vaig coneixer a Playa Bávaro amb un nom molt festiu. Es tracte de tot de peces individuals pensades perquè parelletes de nuvis puguin venir a remiullar-s'hi el cul entre polvo i polvo (perdoneu la barroeria i la parauleta però al Pla de l'Estany es feia servir molt).
Bé, el que us deia, tot dissenyat per al gaudi físic però s'hi troba a faltar aquella alegria bachatera dels dominicans i que fa que els clients mes barroers ens hi trobem a gust.
Avui quan feia el cubata i després mentre sopava he estat fent una anàlisi sociológica (poca conya) de la penya que es troba aquí : hi ha parelletes de nous casats, passants-ho bé perque es llur obligació.
Dos que van solets, un mascle i una famella i que deuen voltar els 45, sense mainada ( a on aneu desgraciats sense mainada a la vostra edat). No és cap crítica a qui no vol o no pot tenir fills, però si un plau,, deixeu-vos de palles, cerqueu el vostre mulat o mulata i passeuvos-ho bé que això són dos dies...
També he vist dues parelles que deuen voltar la cinquantena, amb aquelles panxes de cervessa i les calves reflectin la lluentor de les joies de les mestresses. D'alguna o altre manera han d'enlluernar al món enfundades en vestits de nit que no poden quedar bé per moltes faixes, wonderbra o bragues-bra que s´hi posin.
Hi ha també les dues alemanyes joves que estan disposades a passar-se per la pedra a tot quisqui que s'els hi posi al davant ( mulato i jove, és clar). Llàstima que els mulatos i joves no puguin pagar ni la entrada de la discoteca ni el combinat de la rosseta. Mirant-ho fredament, de tota la penya aquí reunida l'unic que pot der merits per tirarseles es un servidor. Però, ai si puguessin saber com em cauen de repelents aquests 20 anys untats d'After-sun de dia i After-bite de nit...serà millor no barrrejar-hi l'After-shave, que s'hi posin el ditet.
Tenim també totes questes parelles de la tercera edat que és qui potser troba sentit a un lloc com aquest. Poder sentir com la remor de les onades es filtra per les escletxes de les habitacions mentre de fons sona la patxangueria occidental de torn.
I pensar que mentrestant en Bush Jr. S'està carregant l'Irak per poder tenir la superioritat petroliera i que l'imperi no decaigui.
Ah! havia perdut el fil...(relació entre Mauritius i RD).
Aquest intent de vegetació salvatge de fulles seques i herba que beu dels aspersors. A on anem a comparar??? Aquí no hi ha mosquit que s'hi pugui amagar. A on hi hagi una bona pluja caribenya...
I que m'en dieu de les noies amb aquest deix de superioritat per la seva bellesa efímera? M'han recordat automàticament la senyora del porter de la Zona Franca de la Romana. Amb lo amics que ens vam fer i no li vaig ventar cap retrato...amb aquelles arrugues que explicaven mil històries i els seus dos paquets diaris de tabac. Qui sap que s'en deu haver fet d'aquella bellesa arrugada. Quina expressió, no hi ha setmana que no hi pensi, hagués estat el retrat de la meva vida.
Ara estic a la terraseta de la habitació i estan engegant musica dels 60, 70, 80, 90, 00...,tota barrejadeta a vuere si n'animem algun.
Res com la franquesa de les vetllades bachateres entre fría i fría. Deixeu-vos de (oh Carol), fins i tot se'm barreja ca'n Xampinya en tot això...anava a dir que allà on hi hagi una bona cervessa o un cubata del que sigui treie-me del davant totes aquestes begudes de coloraines.
Bah!, me'n vaig a dormir. Potser tornaré a veure aquesta posta de sol i aquesta platja amb l'Inserso.
Nota: preferixo en Zacarías Ferreira, en Rubby Pérez o en Toño Rosario a RRD que en Roy Orbison a Maurici. I això que el tio m'agrada, però fins i tot aquí...

Comentaris

  • Ritmes tropicals[Ofensiu]
    Unaquimera | 22-09-2007 | Valoració: 10

    Vaja! Un text molt adequat per llegir avui, primer dia de tardor, quan sento que comença l'enyor de l'estiu tot just acabat ahir... amb tu recupero la platja, les vacances, les escapades, el Carib, ... M'has fet taral·lejar en Ferreira "Y mañana, en tu olvido, veré marchar mi vivir tras tu sombra, veré partirse en pedasos mi historia ¿Cómo vivir, si mi vida es contigo?"

    He retrobat el teu humor càustic, del qual és una bona mostra aquest relat. També l'enyorava, tot sigui dit! Has anat abocant ironia, indirectes i directes pel boc gros...

    Quan tornaràs a publicar alguna cosa? O és que l'estiu t'ha portat lluny, molt lluny, i no trobes o no vols trobar el camí de tornada? O és que encara ets de vacances? quina enveja, si aquest és el cas!

    Aprofito el comentari per enviar-te una abraçada forta, forta,
    Unaquimera