Ilergets. La caça del pioc salvatge.

Els Ilergets. La caça del pioc salvatge.


El pioc salvatge era, sense cap mena de dubte, una de les peces més preuades pels Ilergets, els habitants de les vastes terres planes que s'estenien entre el Segre i el Cinca.
Aquest enorme ocell que campava en grups pels erms i secans a la recerca de llavors i brots, els proveïa de carn de gran qualitat. Tanmateix, la cacera del pioc era complicada i necessitava de la participació de diversos homes. L'ocell, malgrat el seu elevat pes, gaudia d'una gran potència de vol i era capaç de cobrir grans distàncies, ja fos per fugir dels seus enemics, com per desplaçar-se fins als escassos punts d'aigua que hi havia en algunes zones de l'ampla estepa.
Abans de la cacera era necessari esbrinar per on es movien els escamots de piocs. Calia, doncs, que un cert nombre d'homes recorreguessin les planures a la recerca dels ocells.
Mentrestant, al poblat, s'organitzava l'estratègia a seguir durant la cacera.
Un cop detectats els grups de piocs, se'n triava un de prou nombrós per merèixer el treball. A més a més, per la tria hi influïa molt el tipus de terreny on es trobava. Era més fàcil capturar els piocs en un territori pla o bé, amb escassos relleus.
Els homes es repartien en grups. Aquells més veloços serien els que llevarien els ocells.
Cada grup, evitant de ser vistos pels animals, se situaven en punts estratègics al llarg dels passos que els piocs utilitzaven per fugir. Així, un rera l'altre, separats per una certa distància, els homes s'anaven amagant entre la vegetació a l'aguait del vol dels piocs.
Després de rebre, per part del observadors, les instruccions referents a la localització dels animals, el primer grup sortia al seu encontre per tal de fer-los aixecar el vol. Els homes corrien a tota velocitat darrera dels ocells llevats. Quan ja havien cobert la distància que els separava del següent grup d'homes que romania amagat, deixaven de córrer per passar el testimoni a aquest segon grup. Així, un grup rera l'altre, aconseguien esgotar els piocs que, com que en tot moment tenien l'enemic perseguint-los, no tenien cap oportunitat de reposar.
Quan els animals queien extasiats, els homes que en aquell moment corrien darrera seu, s'encarregaven d'enxampar-los i matar-los.