[II]

Un relat de: M

Va agafar un paper i va escriure amb llapis 3B de ratlles vermelles i negres: Què bé em sento!
I després de plegar-lo el va desar a la capseta de fusta on guardava els secrets.

Va obrir la porta que donava al balcó. Va mirar el cel. Feia un dia esventat, ideal... Va obrir la capseta i va deixar volar els secrets.



L'endemà, el noi passejava pel seu carrer. En silenci, sentia el seu cor bategar. Va aixecar el cap i va veure una noteta empresonada entre les fulles d'un arbre i la va agafar. 'Què bé em sento!' va llegir. I va somriure.

I la noia, sense saber perquè, va deixar anar el seu somriure espontani del dia.

Comentaris

  • màgia..[Ofensiu]
    _shamandalie_ | 02-01-2006 | Valoració: 10

    uola!
    t'he trobat x aki explorant explorant, i buff kin relat més màgic! de veritat, m'he llegit l'I i ja he trobat que era molt.. mm.. no sé kom dir-ho.. especial.. esk màgic es l'única que paraula que veig que hi encaixa perfectament.. i al llegir el [II] m'he obligat a fer-te saber que jo també he deixat skapar un somriure quan l'he vist somriure a ell..
    molt munic! ^^
    petunikus!