Ignasi

Un relat de: dolo
Sempre em vaig preguntar perquè no era feliç. La necessitat de copsar totes les coses, de respirar l'aire fred del dematí o de poder despertar-me al seu costat cada dia del mes feia que fos completament jo mateixa, però, quan l'Ignasi morí, tot allò al que jo anomenava felicitat desaparegué tan de pressa que no vaig tenir temps de recuperar. L'anyoro tantíssim....No puc oblidar la seva dolça carona mirant-me de bon dematí, les seves ganes de fer nous projectes, la seva vena emprenadora m'il·lusionaven i em feien veure que arribariem a ser algú més a la vida. Però, aquell innesperat accident de trànsit m'arrevessà tot el que vaig tardar tant a aconsseguir: l'Ignasi. Encara puc recordar-lo entrant per la porta a tota pressa i demanar-me a on havia posat les claus del cotxe. De seguida li repetia que eren al damunt de la tauleta del costat de la porta. Ell les recollia avergonyit i m'enviava un petó. Desapareixia com pols i no el veia fins al capvespre. Al sentir el telèfon a mitjanit ja e m vaig capficar i al despenjar-lo, una veu freda i dura em digué que l'Ignasi havia tingut un accident de trànsit i que ja era mort, ben mort. Encara no sé ben bé com vaig poder penjar el telèfon, vestir-me, agafar el cotxe i conduir cap a on ell estava; a l'hospital. No tenia sang ja, al meu cos. Crec que en aquell moment no sentia res. Els metges i els policies parlàven amb mi i jo estava tant indiferent...Recordo aquell moment com si fos ahir perquè, en aquell precís moment jo vaig morir per sempre, perquè en aquell precís moment vaig deixar de somriure, perquè en aquell precís moment ja no era feliç i mai més ho seré.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de dolo

dolo

20 Relats

14 Comentaris

8163 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
"Jo era una noieta amb el cap ple de fantasies. Jo estimava l'estiu, i tots els plaers que m'oferia: llegir a l'hombra, jugar a tenis, collir cireres...però aquell estiu no va ser com els altres. I ja cap altre estiu ho tornaria a ser, perquè un sentiment molt intens i fins llavors desconegut va trasvalsar la meva vida i la va capgirar de dalt a baix. L'amor: Un sentiment que va arrelar dins meu com un arbre." [Temps de Silenci]