Ignasi

Un relat de: dolo
Sempre em vaig preguntar perquè no era feliç. La necessitat de copsar totes les coses, de respirar l'aire fred del dematí o de poder despertar-me al seu costat cada dia del mes feia que fos completament jo mateixa, però, quan l'Ignasi morí, tot allò al que jo anomenava felicitat desaparegué tan de pressa que no vaig tenir temps de recuperar. L'anyoro tantíssim....No puc oblidar la seva dolça carona mirant-me de bon dematí, les seves ganes de fer nous projectes, la seva vena emprenadora m'il·lusionaven i em feien veure que arribariem a ser algú més a la vida. Però, aquell innesperat accident de trànsit m'arrevessà tot el que vaig tardar tant a aconsseguir: l'Ignasi. Encara puc recordar-lo entrant per la porta a tota pressa i demanar-me a on havia posat les claus del cotxe. De seguida li repetia que eren al damunt de la tauleta del costat de la porta. Ell les recollia avergonyit i m'enviava un petó. Desapareixia com pols i no el veia fins al capvespre. Al sentir el telèfon a mitjanit ja e m vaig capficar i al despenjar-lo, una veu freda i dura em digué que l'Ignasi havia tingut un accident de trànsit i que ja era mort, ben mort. Encara no sé ben bé com vaig poder penjar el telèfon, vestir-me, agafar el cotxe i conduir cap a on ell estava; a l'hospital. No tenia sang ja, al meu cos. Crec que en aquell moment no sentia res. Els metges i els policies parlàven amb mi i jo estava tant indiferent...Recordo aquell moment com si fos ahir perquè, en aquell precís moment jo vaig morir per sempre, perquè en aquell precís moment vaig deixar de somriure, perquè en aquell precís moment ja no era feliç i mai més ho seré.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de dolo

dolo

20 Relats

16 Comentaris

7166 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Em presentaré: sóc la Dolors, però tots em diuen Dolo. Tinc 20 anys i estic estudiant Dret a la Universitat. Sóc d'estatura mitjana, cabell castall, ulls castanys, una esbogerrada amant de l'adrenalina, del vi, de la bona narrativa, del padel, de la música, del menjar, del cinema... Sóc de les que de tant en tant, deixen anar algun llatinisme, de les que diuen molt però al final no fan res, de les que un dia estan contentes i l'altre dia no, de les que pensa que encara hi ha esperança per l'igualtat de gènere.

Em fascinen la Mercè Rodoreda, l'Emili Teixidor, l' E. L James, l'Stephen King, la J.K Rowling, en Carlos Ruíz Zafón, en Federico Moccia, la Judith Mcnaught, l'Stephenie Meyer... sempre prenc exemple de les magnífiques històries que van treure a la llum. En fi, la veritat és que m'encanta expressar el què sento. És just per aquest motiu pel qual vaig decidir crear-me aquest perfil; per poder explicar-vos històries que escric al moment, quan en tinc ganes.
El meu somni és escriure algun dia una història que aconssegueixi captivar a moltes persones. No sé si mai ho aconsseguiré, sempre en tindré el dubte. Però, de moment, seguiré explicant petites batalles del dia a dia per descobrir si això d'escriure és o no és per mi.