Ídols

Van vindre de Roma i Constantinoble,
d'Israel, de Palestina, de Babel...
Van vindre de tot arreu,
passant muntanyes, parint valls,
emplenant mars i fonent les neus.

Plantàvem ídols al diable,
cantàvem salms al silenci;
i creus d'espart a les butxaques.

Van fer llibres i digueren paraules
per als déus i les reines
i les santes que acompanyen,
per als pastors i pastores,
tots junts, de la mà, amb les cabres.

I pecarem, serem pecadors.
Pobres pobles, poc nobles.
Tots sants casa endins, pensadors
i mal pensats: la bufa del dimoni.

Creus de fang i miratges,
miracles i més miracles.
La fe mou les mirades
on millor veuen les imatges.

Oh, misteri! Encenguen les llums!
Oh, silenci! Callen les paraules!
Que la fe mou totes les muntanyes!