Idolatria commensurable

Un relat de: llamp!

Tots ells i elles són famosos,
commensurables als més poderosos.
Erudits, músics, esportistes
que unint el talent, el treball
amb l'oportunisme i el detall
floreixen en la vida pública
i sublimen ben exitosos
l'ofici d'entendre bé un art.

Devot sóc de qui fa goig
i transmet tanta seguretat,
tant entusiasme amb rúbrica.
Uns pocs escollits trepen
al capdemunt de les llistes
d'èxits, de vendes, de prestigi,
aconseguint premis fastuosos...
que són per parar boig
a qui malviu al carrer.

Com es pot entendre?
Quant hi ha de veritable?
Quan dura el litigi?
Ho veiem en les mans, en les línees.
Ho veiem en els ulls, en les ninetes.
Perquè tot allò que és merescut,
potser costa de concebre.
I només potser és aconsellable
dur la lluita endavant
fins demostrar l'indemostrable.

Heus aquí que tot idolatrant
es perd, a vegades, la mesura
per massa debilitat
o per poc amor propi.
No és per tant,
a la fi, tot individu
en la seva vida
per quelcom ha destacat.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer