Idil·li

Primerament, com a comentari del relat té de dir que m’agradat molt, li he trobat un encant especial a l’hora de definir l’erotisme amb l’entorn, desprèn una delicades extraordinària.

Ara, també te de dir que no coneixia aquest tipus de literatura japonesa. M’he informat hi buscant aquí i allà he trobat un relat de “Bruixot” editat a RC el 2 d’agost del 2007. L’he trobat molt interessant i l’he imprès.

És un tot un repte perquè tela la complicació que té un tema i l’altra però intentaré provar-ho i a veure si aconsegueixo fer algun petit poema. Temps al temps per això, tinc moltes coses per fer que estic contenta perquè van anant endavant però et puc ben assegurar que vaig bastant carregadeta de feina.

Bé, VOLER ÉS PODER, no ho diuen així? – i jo no soc precisament de les que es queden “amb les ganes”.

Com dius tu, una abraçada diumengera (pensant amb els haikus i les tanques)

Gemma

Realment sembla que el visquis aquest idil·li apassionat entre el mar i la terra. A partir d'ara miraré amb altres ulls les ones besant la platja. Amb ulls d'enveja potser.
Per cert, no coneixia el tanques. Me n'informaré, gràcies per obrir-me nous mitjans per escriure.

molt xuli... Jo vaig aprenent de tu i d'altres que hi naveguen per aquí...
Aviat penjaré un poema format per haikús on he intentat ser el més estricte possible , quan me l'editin te'l recomanaré

gràcies pel teu contacte continuat

un petonàs

joan

Agermanar la terra i el mar amb els ritmes travats dels haikús i les tanques i aconseguir que la seva lectura sigui un cant àgil, plaent i un regal per als sentits , és realment un privilegi de pocs .
Gràcies per brindar-me l'oportunitat de poder gaudir llegint-lo.
Una cálida abraçada,
Núria

Molt maco.
Hi ha una frase especial:
"Les aigües llepen les desitjades formes de l'estimada"
Suggerent. Atractiu aquest idil·li. Meravellós.

Unaquimera, guapa, t'he d'informar que per compensar-te de les queixalades del lleó famolenc, t'he regalat un viatget al Carib. Espero que després d'aquest obsequi ja quedem en pau i s'acabin les teves reivindicacions i la teva indignació. Molts petons

Unaquimera, gràcies pel teu comentari.
No saps l'alegria que tinc de poder-te parlar amb llibertat i des de dintre el cor. M'agrada tan poder compartir les coses.
Quan veig alguna persona, que com tu, escriu tan bé. Vull traspassar-li aquests petits detalls, perquè la teva poesia et guanyi més encara.
Les tankas i els haikus m'han agradat. Després tanta força. Realment aquesta classe de poesia és tot un repta pel poeta.
Saps Unaquimera, jo sempre intento, que la paraula final de vers sempre sigui plana, i les seves últimes vocals, que mai no siguin iguales.
Ex: ua, ao, ie, ee, ei, etc. Per dir-ne algunes. sembla una tomteria però et guanya,el petit poema, amb color, i sonoritat. I, si a més a més, transmets, com fas tu, misatge amb tanta riquesa i força... el resultat és que has fet poesia i art, i això pels amants de la poesia és un gaudi.
Una abraçada ben blava.

Carme

Uns versos bonics, inspirats en una imatge. Jo no m'he endinsat encara en el món dels haikús i els tanques, potser arribarà... De moment m'inspiro en imatges, moments, experiències, sentiments... abocant paraules i deixant que sonin i rimin al seu aire.

He trigat a veure el teu comentari "la vida s'obre camí", i és que no rebo els correu d'avís. T'envio l'enllaç al Repte poètic visual 46 "L'esperança", (espero que aquest cop l'encerti, que això de l'html em té una mica descol·locada!). Així veuràs la imatge que em va inspirar el poema.

Versos molt breus amb regut salat, amb accent eròtic, que van i venen de tanka a haiku com les ones van del mar a la platja i tornen.

És la teva una visió enamorada d'uns enamorats que enamoren!
Em perdones...?

Versos curts de gust salobre, paraules sobre l'amor etern, reflexos d'una imatge amb paraules, capacitat d'observació i treball cuidadós.
Endavant amb els fruits de la passió!

El retard ha estat involuntari.

Sovint dic que el mar és un gran mirall on sovint, més tard o més d'hora, tots ens hi acabem mirant.
Felicitats. Amb un poema podem arribar a transmetre l'essència més absoluta de les nostres ànimes. Amb aquest, certament ho has aconseguit. Ha valgut la pena seguir la teva crida; naturalment aniré seguint sempre que pugui el que publiquis.
Molta sort!

Xecspiar

... me deixes en llegir aques poema. Es nota que tens un " carinyo" especial envers de la mar, suposo que aixo ens passa a tots-es el que hi vivim aprop o hi hem viscut alguna vegada. Es una atraccio que no es pot oblidar.
Un petó i una abraçada plena de aigua de mar.

tot i que en vaig poder gaudir molt, em va privar d'assistir a la megatrobada de relataires; que hi farem!, m'hagués agradat anar-hi per conèixer alguns mestres de RC com tu, companys i companyes que habitualment ens llegim i amb els nostres comentaris ens ajuden a escriure millor.
El teu poema "IDIL·LI" com sempre m'ha semblat un excel·lent treball, cada lletra cada paraula cada mot, cada vers et passeja amb tranquil·litat i harmonia per els colors i racons del dibuix que il·lustre el poema.
Es nota l'amor que tens al nostre mar blau, a les seves aigües salades, a la seva remor, al seu olor i a la fresca marinada.
De la barca que veus a l'horitzó desembarcarà la meva abraçada,

J.Lluís Cusidó i Ciuraneta

Sembla que l'estiu no és només calor i vacances, oi? Hi ha alguna cosa que va més enllà i, sens dubte, el mar n'és el responsable. Hi alegria i tardes de recerca de la fresca, però també hi ha l'erotisme que envolta tothom i voldria convertir-nos en aquests amants. Potser també hi ha nostàlgia i melangia, dels estius que ja no hi són o dels que mai han estat i desitgem
Com sempre, un plaer retrobar-te!
Des d'aquí t'envio una abraçada i espero que aviat sentis la fressa del mar!

i moltes gràcies
bon estiu

Moltes gràcies per comentar-me. No saps l'alegria que m'ha produït el fet que el meu petit relat t'hagi agradat, sobretot en veure que ets una autora tan ben valorada i amb un currículum tan impressionant.
El teu poema és preciós.
Jo no visc vora el mar, però em quedo embadalida mirant-lo.
Ens continuarem llegint i comentant.
Una abraçada.

Doncs si, "gènesis, forja, vida", la mútua dependència els conforma i els permet l'existència .
És un batec amorós que es pot trencar, si no anem amb precaucions.
A reveure, entre el mar i la terra.

Des de Mallorca observo amb enveja les vostres trobades, com al de Premià, el fet que us pugueu conèixer i intercanviar opinions i experiències, el contacte personal sempre molt més enriquidor que el simple comentari des de la distància.

Però, resignat a aquesta separació física, sí que deixo que m'arribin els vostres versos i m'omplin tots els racons de l'esperit. Com aquests teus, en la línia que et caracteritza i que, no debades, et manté en la més alta consideració de tots els qui formam la gran família de Relats en Català.

Una abraçada plena d'admiració des de el gegne enmig del mar.

Els teus versos funcionen la mar de bé!
Algunes vegades he pensat, quan he llegit haikús o tankes, que semblaven telegrames. Pensava que potser el poc espai i l'estructura no permet luxes, ja ho crec, però aquests teus són acomplerts.

M'agraden molts les imatges dels amants, les abraçades, les carícies......
Una llepadeta per a tu blava com el batec del mar!

És una de les visions més belles de la platja que he llegit. Terra i agua s'ofereixen carícies constants encara que les relacions de vegades siguen molt amansides i d'altres tempestuoses. Quina metàfora de l'amor! Realment colpidor.

Una poesia que atrau per si mateixa, que fa bategar tot el cos. Té vida pròpia, i provoca uns instants de plaer molt especials.


sergi

Cada història d'amor té els seus protagonistes. Els teus són amants perpetus i la seva relació els defineix.
Un sense el altre no serien el que són, ni nosaltres, els fills de tots dos, viuriem aquesta vida.
Em semblen uns bons haikús!

Molta sort,
Pell

Com resistir-se a un poema teu!
Idil·li perpetu, el que tenim entre la mar i la terra.Aconseguint comparar-ho amb els amants, fets d'aigua i terra . Sentiments de foc i passió.
Amb va agradar molt tornar-te a veure, encara que per poca estona. Ja diuen que lo bo dura molt poc. T'agraeixo molt l'últim comentari, m'has fet adonar de les moltes visions que se'n podien extreure del poema. Ens comentem.

Una forta abraçada

una digna poetessa del mar!

Salutacions

si que és un idil·li de veritat.

Vius a prop del mar diu la teva biografia i ens arriben les ones.

Fantàstic, gràcies! :)

no vaig poder anar a la trobada per... res, foteses... la selectivitat que s'acosta perillosament, a veure si m'hi puc acostar a la pròxima!

un petó!

...amb haikús i tanques de 'belle facture', com aquestos.
I continua posant-me dibuixets qu em surten de l'ànima. I, si t'animen a escriure, millor que millor!
I, si ve de cas, com ara, estableix la identitat, la complaença,el tu i el jo, el tot i molt, el 'ying' i el 'yang'; l'eterna lluita enamorada de/entre mar i terra.
Mentrestant, que millor que un comiat 'de fins ara' amb SALUT I REBOLICA?

No vaig poder assistir a la Mega ja que era de viatje a Croàcia.
Al llegir-te he recordat aquest mar, aquestes illes idíliques del mar Bàltic on m´he passejat, navegat, fruït del seu encís.
Però, i tot té un però, per desgràcia també he copsat l'odi i la misèria d'una guerra absurda i els sentiments arrelats d'uns rencors absurds però profundament arrelats, generació rera generació.
No et vull cansar amb les meves reflexións que desitjaria m'inspiressin un poema.
Gràcies pel teu comentari i ¡per fí! veure el meu poema al concurs de La Vanguardia.

Com sempre una forta encaixada de JOANPG.

Un idil-li si. Però una relació amb problemes. Com totes les relacions.
Gràcies per les imatges. Són un descans pels ulls i la ment.
m

M'agrada pensar en el mar i la terra enamorats, amants amatents. Si ells s'estimen i se cuiden tenen més possibilitats de sobreviure!
Me semblen molt bonics, els teus haikús.

Així es com em sento submergit dins el teu poema: tan sensual, tan humit i tan bell. He rebut la teva abraçada blava celebrant aquest idil·li que no hem de deixar que es trenqui mai.
Celebro que la diada fos un èxit, les meves felicitacions i espero compartir la pròxima amb tots vosaltres.
Gràcies Unaquimera pels teus comentaris. Una abraçada blava per a tu també

Leonardo

Qui fos platja! Amb un amant salat i dolç alhora... i perseverant! L'erotisme del mar..., onades que són carícies...
Realment, que algú que escriu poesia com tu ho fas em deixi un comentari tant amable i bonic (a mi! que sóc ‘novata', i crec que mai passaré d'aquí), és d'agrair... M'anima a seguir intentant-ho!

Es una dansa que no s'atura mai,
dia a dia, any rera any,
com un ball etern d'amor.

hi ha tanta vida entre la terra i el mar!
es un espai increible,
ple de colors i aromes
d'abraçades i petons.
que mai s'acaben, mai.

Avet_blau

primer agrair-te el comentari de "ara, ja", ha estat tota una sorpresa, molt agradable, per cert.
La teva poesia regala sensualitat, erotisme, gust.
Al llegir aquest "idil·li", tots els sentits es posen en alerte, i fa que no es perdi les ganes per sentir

Impossible no comentar els teus "relats" (poemes, en aquest cas), i encara menys quan van acompanyats d'il·lustracions del rmbonet.
Idíl·lic paisatge, idil·li perpetu i permanent, el joc entre l'aigua , el refrent del planeta blau, i laterra -que seria d'ella sense l'aigua?). I sovint maltractem tant els terrícoles -alguns, una espècie només entre tante com n'hi ha- la nostra amada mar!!!
En fi, que el servei de turisme de Xàbia us en deu una...
Una abraçada,
franz

tanka i haiku has fet un poema adient al dibuix.
Amb les mans i el coneixement de mestra.

Encara, fins avui, venim recordant cada dia l'excepcional trobada de dissabte. Crec que cadascú de nosaltres va desplegar les ocultes ales deixant l'aroma i la pau dels àngels.

Una forta abraçada i una altra de part de la Teresa

Joanalvol

... aquests versos curts amb regust mariner, com el dibuix del Bonet, però res no es pot comparar amb el goig d'haver-te conegut el dissabte a Premià, i haver parlat amb tu, encara que fos a correcuita...
Una abraçada i molts petons valencians...
(d'aquells sucossos i coents)

FRANCESC

PS Salutacions de les meues germanes.

Dissabte passat, 31 de maig, va tenir lloc una trobada ben especial ( la Megatrobada de relataires 2008 i festa dels Poemes il·lustrats, a Premià de Dalt ) que va fer d'aquella jornada una data diferent a la resta, a les que passen pel calendari sense deixar un record concret, res que les faci diferent de tantes altres.
Això em va fer recordar que un relataire rebolicat m'havia enviat un dibuixet especial per a un dia especial... i aquí hi és, bategant!

M'encanten els Dies Diferents, les jornades especialsen les quals quelcom singular o inesperat em sorprèn agradablement... i m'agrada correspondre, fer més grat ni que sigui un instant de la jornada d'algú altre... o al menys, intentar-ho!
Per això responc, si no m'és impossible fer-ho, als somriures, a les abraçades, als comentaris, als dibuixets, a les paraules amables, a les frases curioses, als relats atractius, a les persones interessants, a qui s'apropa afectuosament. A tothom que és capaç de fer-ho: Gràcies!
I a rnbonet : Moltes gràcies, xicon!

I a tothom que passi per aquí, una abraçada ben especial,
Unaquimera