Idil·li

Ell té un nom, que no diré, però que pronuncio amb veu melodiosa, que recordo cada nit i que em fa pensar en el meu futur. Què faré jo sense tu? Ets diferent, molt diferent, ni que ho volgués no en trobaria cap com tu en tota la Terra. Saps seduir de tal manera…oh dolç company, si sabessis com n'estic de tu! Si sabessis com em fas patir. Bé, potser sí que ho saps. Ho fas expressament? Quan em mires mig encisat les paraules s'ennueguen a la gola i no poden sortir. Saps el què et diria, amor? De tot. Totes les paraules boniques del món colpirien el teu cor com la mítica del rei Artús. Tu, però, saps que el nostre amor és impossible. T'agrada jugar a estimar-me apassionadament. Però no vull paraules. Vull fets. Petoneja'm fins a l'alba. Despulla'm. Deixa'm nua davant la realitat, treu-me el vel que em separa del món i no em deixa ser feliç.

Ai, amor! Si jo et digués com n'ets de bo…ho saps, oi? Sí. Ets molt bo. Sé que vetlles per mi. Sé que el nostre és un amor impossible. Que em faria mal. Sé que et perdria. Però…tot i això…t'estimo. Potser penses que només és una fantasia adolescent…però és molt més que això. Seria feliç, tot i sofrir, seria feliç. No ets perfecte, no busco algú perfecte. Si fos així ja em podria retirar. Ningú és perfecte. La perfecció no existeix. Ets dolç, dolcíssim, però pel que he pogut comprovar la teva dolcesa està amagada en un lloc remot del seu cor. Oblida't de tot i estima'm. No pensis en les conseqüències, el nostre amor podria amb tot. Et costa mostrar-te, et fas pregar, però cedeixes fins a cert punt; i això m'encanta. Els defectes et fan humà, digne d'estimar. Fumador empedernit i vida pecaminosa; però amb un costat oposat, una faceta tendra que fa que no em puguis oblidar, que no em puguis engegar a pastar fang i amagar-te de mi com si no sentissis res per mi. Sé com m'estimes i com t'estimo, però que no ens podem estimar. És trista la separació dels dos amants. Tot avança, tot continua, però jo que amb 10 anys semblava una persona adulta m'he quedat estancada. No puc madurar. Ets el meu preferit i no et vull deixar anar. Tot madura i es fa adult, però jo m'he quedat en aquella maduresa prematura que no és del tot adulta, però tampoc infantil. No vull madurar. Si maduro m'adonaré que he de resignar-me i seguir la meva vida. És el que fan els adults. Jo no vull créixer, vull continuar estiman-te des de la llunyania i jugar a que m'estimes des d'un lloc proper, càlid on juguem com infants al nostre joc predilecte. En un lloc molt profund del meu cor on t'has anat fent lloc a poc a poc. Ets el meu amant secret, però des de la llunyania.