Identitat

Un relat de: Sibil·la

Urbà per antonomàsia,
m'adapto a les vostres costums,
a les parts altes
o als baixos fons.

M'esquiveu quan camino
perquè us faig fàstic.
Identificació vostra, pròpia,
de les vicissituds de la vida.

Sóc el colom feixuc,
que em rebrego
amb els vostres passos,
vell i talòs.

A alguns us repel·lo
perquè sóc vell.
A d'altres us agrado
perquè sóc jove.

Sentiu repugnància
quan em veieu mort.
La mort, aquesta por ancestral
que us empresona
sota la paràlisi de la dissort.

Formo part de Barcelona
però sóc a tota ciutat.
M'espanto amb els passos
de gegant que resisteixen
l'àrdua vida urbana.

Identificació vostra, pròpia.
Sóc el reflex de la vostra basarda,
de la vostra compassió.
Sóc, en definitiva, la vostra identitat.


Comentaris

  • Els coloms![Ofensiu]
    Jofre | 16-08-2005

    Probablement, el fet que et cridin tant l'atenció el coloms de Barcelona, és perquè hi reconeixes gairebé totes les facetes de la ciutat i de la gent.
    En aquest sentit, l'associació és molt encertada per reflectir especialment els aspectes més qüestionables de Barcelona, i la vida urbana en general.
    Celebro que no et quedis indiferent davant dels seus passos de gegant, i ,estic segur que ara la ciutat -des de que tu hi vius- ha incorporat una nova mirada crítica que mai caurà en la paràlisi de la dissort.

    Al voltant teu hi viu molta gent que també ha après a incorporar aquest paisatge. Comparteix amb ells els teus sentiments i toleraràs més la ciutat.

    És un poema cru, Sibil·la... però hi ha coloms a moltes altres ciutats. Això Rodoreda també ho sabia.

    Camina tranquil·la i pensa en les persones que més estimes i t'estimen... la resta, és fer volar coloms!

    :-)
    Tingues per costum somriure dona!
    Vinga, segueix escrivint!
    Endavant!
    Enhorabona. Una abraçada!

l´Autor

Foto de perfil de Sibil·la

Sibil·la

30 Relats

61 Comentaris

43325 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
IL·LUSTRACIÓ: DOLORS MARTÍNEZ

Què dir-vos de mi? Només que em sento com la Sibil·la de Cumas, condemnada a envellir eternament i, fruit d'això, a tenir plena consciència de tot. Enmig d'aquest univers complex, que és caos però també bellesa infinita, només em queda una ocpió: compartir els meus pensaments amb altres ànimes que no comprenen l'enigma del món i que, per això, s'expressen amb paraules.

Llibre publicat: "Efímer", Ed. El Toll, 2019.
Més a contes: http://365contes.blogspot.com/
Pàgina web: www.365tips.es/ca
Email de contacte: sibil.ladecumas@gmail.com