IDEM

Un relat de: Dante

Vaig tenir la sort d´assistir a un judici on l´Amor jutjava a una parella recentment destrossada. Els dos protagonistes, es deien Resand i Nan.
Arom va demanar , mitjançant un diàlec, que contassin per què havien deixat la relació, per poder dictaminar una resolució justa i establir una condemna a tot dos.
-Arom: És veritat que ja no compartiu el vostre cor?
-Nan: Si, fa temps que vaig deixar de escoltar el meu i el seu
-Resand: Jo, encara escolto el meu, però, fa molt que el seu no.
-Nan: Vares destruir el nostre amor, perquè només batusses amb el món¡¡¡.
-Resand:Tu ets el meu món, però el meu maliciòs cor no soportava veure que tu mai venies on jo anava
-Nan:Sempre estàves lluny de tot, només volies trobar la pau amb jo
-Resand:Vaig oblidar la realitat perquè tu feies que no escoltés la mediocritat del món que tots compartiu¡¡¡
-Nan: jo soc d´aquest món, no puc venir amb tu
-Resand:Fa temps que ho sé

Després de tota la tarda escoltant a dues ànimes, vaig adonar-me o , mes bé , vaig sospitar que Resand encara estimava a Nan. Ho savia per la forma del seu parlar; trist, perdut, rabiós, amb odi. Les seves paraules arribaven a l´orella de Déu.
Vaig escoltar atentament el veredicte.
Arom: Estic cansat de escoltar-vos, aniré directe a dir-vos la vostre condemna.-A tu Nan, et condemno a viure feliç una vida sense destrucció de guerres interiors,així no veuràs la llum del diable, i viuràs amb la teva ceguera, permanentment amagada en un món fet per tu.-Be ¡¡-.va dir Nan.-A tu Resand, t´esperen dues vides per viure, i condemnat a estimar, per sempre , a Nan. Podràs veure la nit amb el diable i tindràs accés a la llum i a la foscor,però en aquestes dues vides mai més podràs veure a Nan, mai més¡¡¡.

Comentaris

  • no he presenciado nunca un juicio[Ofensiu]
    Dante | 15-10-2006 | Valoració: 1

    zeroooooooooooooooooooooooooo

  • Dues vides per endavant![Ofensiu]
    Unaquimera | 01-10-2006

    Un judici d'Amor que acaba amb una sentència que inclou les paraules MAI MÉS! és realment una situació extrema.

    Evidentment, haver estimat molt pot portar a viure dues vides després: la de la felicitat, la del dolor. Un relat curiós, el teu.

    Tindré que llegir-te més coses, però de moment t'envio una abraçada sense judicis pel mig,
    Unaquimera

  • Noi, noia...[Ofensiu]
    AVERROIS | 27-09-2006 | Valoració: 10

    ... m'has fet pensar una bona estona. Si es llegeix més d'una vegada el teu relat, no és tan senzill com sembla, una home i una dona, una parella. Ara em diràs que he buscat tres peus al gat, però em sembla més bé una metàfora. De què? Doncs aquí és a on he estat pensant i m'he donat per vençut. Fins hi tot he pensat que un podia ser la cara oculta de la lluna i l'altre la Terra. Però deixe'm-ho aqui, que ja he dit proutes bestieses per avui.
    M'ha agradat.
    Mercès pel teu comentari i una abraçada.

  • genial![Ofensiu]
    Capdelin | 23-09-2006 | Valoració: 10

    relat original, amb ingredients subtils de raonament de la relació de parella, amb penombres interiors i móns creats a la mida de cadascun.
    El relat fuig de la mediocritat habitual amb la que es tracta aquest tema. Déu i el diable hi són presents.
    Segueix escrivint... aportes un aire nou i fresc.
    Una abraçada!

  • Sembla un passatge[Ofensiu]
    gypsy | 21-09-2006 | Valoració: 10


    de la "Divina Comèdia" de Dant. extret dels molts que conformen el seu particular infern, ple de càstigs i judicis.

    Molt original.

    gypsy

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Dante

11 Relats

67 Comentaris

16275 Lectures

Valoració de l'autor: 9.36