IDEM

Vaig tenir la sort d´assistir a un judici on l´Amor jutjava a una parella recentment destrossada. Els dos protagonistes, es deien Resand i Nan.
Arom va demanar , mitjançant un diàlec, que contassin per què havien deixat la relació, per poder dictaminar una resolució justa i establir una condemna a tot dos.
-Arom: És veritat que ja no compartiu el vostre cor?
-Nan: Si, fa temps que vaig deixar de escoltar el meu i el seu
-Resand: Jo, encara escolto el meu, però, fa molt que el seu no.
-Nan: Vares destruir el nostre amor, perquè només batusses amb el món¡¡¡.
-Resand:Tu ets el meu món, però el meu maliciòs cor no soportava veure que tu mai venies on jo anava
-Nan:Sempre estàves lluny de tot, només volies trobar la pau amb jo
-Resand:Vaig oblidar la realitat perquè tu feies que no escoltés la mediocritat del món que tots compartiu¡¡¡
-Nan: jo soc d´aquest món, no puc venir amb tu
-Resand:Fa temps que ho sé

Després de tota la tarda escoltant a dues ànimes, vaig adonar-me o , mes bé , vaig sospitar que Resand encara estimava a Nan. Ho savia per la forma del seu parlar; trist, perdut, rabiós, amb odi. Les seves paraules arribaven a l´orella de Déu.
Vaig escoltar atentament el veredicte.
Arom: Estic cansat de escoltar-vos, aniré directe a dir-vos la vostre condemna.-A tu Nan, et condemno a viure feliç una vida sense destrucció de guerres interiors,així no veuràs la llum del diable, i viuràs amb la teva ceguera, permanentment amagada en un món fet per tu.-Be ¡¡-.va dir Nan.-A tu Resand, t´esperen dues vides per viure, i condemnat a estimar, per sempre , a Nan. Podràs veure la nit amb el diable i tindràs accés a la llum i a la foscor,però en aquestes dues vides mai més podràs veure a Nan, mai més¡¡¡.