Cercador
Ideant anti-calor urgentment
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
Al país dels ninots de neu en passa una de grossa: la neu i el gel es desfan a passes gegantines i ells ja van fent tentines fugint amb peus imaginaris de l'espai que ja omple la gespa com si fos una urgència verda i molt primaveral i no, no és així, que al país dels homes i dones de neu no hi ha estacions ni climatològiques ni de transport públic.
S'apleguen per rumiar alguna sortida, a veure qui té una idea genial, ha de ser genial...
L'enemic és l'astre rei massa superlatiu i la calor que crea. L'escalf solar cal reduir-lo com sigui com sigui.
Fins que un nap buf ninot de neu que no va ni abillat amb barret elegant de senyor distingit, sinó que al cap hi duu un mitjó amb un estampat de puntets de tons ataronjats, amb un fil de veu gosa dir:
- Cantem tots i en veu ben alta i projectem-la cap els raigs lumínics. Fem-ho amb passió, amb convicció!
I després li pugen els colors a les galtes blanques perquè és vergonyós i se li desfà un xic la barbeta.
Decideixen fer-li cas. Ningú més ha tingut cap pensada.
El final de la història no el sé de cert. Però voldria imaginar-lo amb un final feliç.
S'apleguen per rumiar alguna sortida, a veure qui té una idea genial, ha de ser genial...
L'enemic és l'astre rei massa superlatiu i la calor que crea. L'escalf solar cal reduir-lo com sigui com sigui.
Fins que un nap buf ninot de neu que no va ni abillat amb barret elegant de senyor distingit, sinó que al cap hi duu un mitjó amb un estampat de puntets de tons ataronjats, amb un fil de veu gosa dir:
- Cantem tots i en veu ben alta i projectem-la cap els raigs lumínics. Fem-ho amb passió, amb convicció!
I després li pugen els colors a les galtes blanques perquè és vergonyós i se li desfà un xic la barbeta.
Decideixen fer-li cas. Ningú més ha tingut cap pensada.
El final de la història no el sé de cert. Però voldria imaginar-lo amb un final feliç.
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
436206 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com