Cercador
Idealitzant ideals
Un relat de: Odovacar- Compartir:
M'agrades... Els problemes del món hem saben una miqueta menys en olorar el perfum dels teus cabells mentre hi estampo un petó suau. Tens els ulls tancats, però no dorms, somrius en notar com aspiro la flaire dels teus cabells... I no et veig la cara, ja que et recolzes al meu pit, però sé que somrius.
En cert moment, et dic quelcom bonic, fas una rialleta simpàtica, distesa, de pura complaença i em fas un petó als llavis, llarg, interminable. Ja us ho deixen fer això, als angels?
Sento quelcom de fons... potser un "blues", una balada d'aquell cantant de rock que t'agrada per que s'assembla a mi o la veu profunda i tranquila del locutor de radio que presenta programes estranys a altes hores de la matinada. Ens hem perdut en silencis, converses, petons i carícies.
Tu no ho sé... però jo ja fa temps que m'(ho)he perdut... Això no ha passat, princesa.
Comentaris
-
julinnn[Ofensiu]AnNna | 12-08-2006 | Valoració: 8
aquí t'anava a dir que era una situació tope de maca, sobre la qual tots escrivim alguna vegada, que tenia ganes de viure-ho jo també i tal i qual pasqual...
i resulta que no... que aquesta sitaució només era somiada, que no ha existit mai.... aiix... que no ha passat... que curiós...
alguna falta, però bon relat :P
em sembla que et llegiré aviat, tens nou relats... aviam... juju...
ara no que són les dues del matí i no tinc ganes de llegir gaire... demà...
mmm... llegiràs alguna cosa meva? :)
mil petonassos....
anNna*
l´Autor
9 Relats
7 Comentaris
12147 Lectures
Valoració de l'autor: 9.00
Biografia:
Neix en una ciutat de províncies qualsevol i des de petit destaca per ésser un nen imaginatiu, que mai para al món real. Li agrada dibuixar mons que no existeixen i que ell s'entesta en que fer al mòn real, en algun mar perdut... Més tard, quan aprèn a dominar l'expressió escrita somia en plasmar aquests mons en paper per a que cadascú se'ls pugui imaginar lliurement, no com ell vol.Estudia en un col.legi concertat qualsevol, alternativa a l'escola pública de poca qualitat del seu barri i segueix estudiant en una escola secundària concertada qualsevol, per costum i vici.
Sempre ha intentat escriure novel.les però mai se'n ha sortit, manté un blog des del gener del 2004 i va començar a escriure poesia en català i castellà al juny del 2005 arran d'una relació força tormentosa amb una noia de la metrópoli.
I li agraden les galetes de mantega.