Ibn Maoun es reivindica

Un relat de: SrGarcia
En Mustafa ibn Maoun al Turtusí era conegut afectuosament com “Lo Rata”. Era el líder indiscutible de la colla que es reunia els divendres a la porta de la mesquita de Tortosa . Una colla d’aficionats a l’economia domèstica, uns genis de l’avarícia, uns virtuosos de la gasiveria.

Tenien un ordre del dia, sempre el mateix:
1.- Intercanvi de receptes per estalviar encara més i gastar encara menys.
2.- Criticar els malgastadors.
3.- Lloar els grans mestres de l’estalvi, l’avarícia, la ronya i la mesquinesa.
4.- Assessorar els interessats en el noble art de no afluixar la mosca .

Eren devots musulmans, però interpretaven la llei a la seva manera. L’obligació de donar almoina no la toleraven, eren conscients que aquesta era un dels pilars de l’islam; la substituïen per un allargament de l’obligació de dejunar. En lloc de dejunar un més, dejunaven tres mesos. El dejuni sí que era una bona llei, els permetia fer penitència i estalviar.

L’obligació de peregrinar a la Meca també els era enutjosa. Els queia molt lluny. Enlloc d’anar un cop a la vida a la Meca, peregrinaven cada dos anys a Miravet. Si algú els retreia que no era el mateix, solien contestar:
- Naltros, peregrinar, peregrinem, xeic.

Ibn Maoun no donava res a ningú, amb escasses excepcions. Malgrat la gasiveria crònica, la seva dona es va quedar prenyada.

El dia del part plovia a bots i barrals. Va semblar que hi havia dificultats i Ibn Maoun va sortir a buscar la llevadora embolicat amb la capa.
La llevadora li va dir que si volia que anés casa seva li havia de deixar la capa. S’hi va negar rotundament. La dona li va dir que si no li deixava la capa es quedaria sense esposa i sense fill.
Va cedir.

El part va anar bé; no hi va haver cap problema que la llevadora no pogués resoldre.
Ibn Maoun es va veure xop com un poll amb una nena als braços. Es va emocionar. Aquesta pluja vol dir alguna cosa, va pensar.

L’endemà divendres va anar a la mesquita. El predicador va aprofitar l’aiguat per a parlar de Noè i del diluvi universal. Déu ho dona tot, de vegades amb escreix; els malvats poden morir ofegats si ell ho vol. La pluja és la seva paraula, una paraula que hem d’escoltar i agafar al peu de la lletra.

Mustafa es va convertir. Va fundar un hostal a la vora del riu on donava menjar i aixopluc a qualsevol pobre que ho necessitava. Ja mai ningú va patir fam o fred a tota la taifa de Tortosa.

Va guanyar els títols de “Generós” i “Protector dels pobres”, però no va perdre el títol tradicional, “Lo Rata”.

Com pot ser això? Es pot ser generós i garrepa alhora?
En Mustafa ibn Maoun al Turtusí, Lo Rata, va demostrar que sí. Tothom sabia que, a ell, un mateix escuradents li havia de durar exactament un mes sencer.

Com deia el geni de l’economia aplicada:
- Una cosa és protegir els pobres i una altra és malgastar. La generositat sense límits pertany només a Déu, lloat sigui el seu nom.

Aquestes passades festes, la dona em va comprar un llibre: “El llibre dels avars” d’en Jàhiz de Bàssora, un escriptor iraquià del segle VIII. És un llibre divertit, d’una escriptura estranyament moderna, tot i haver estat escrit fa mil dos-cents anys.

Jo no li vaig comprar res; un llibre el podem llegir tots dos; d’aquesta manera n’hi ha prou amb un regal, tots ens en veurem goig.

Em va dir: “Això no és cap indirecta”; va insistir: “de cap manera t’ho has de prendre com una indirecta.”

Amb tanta directa amb la indirecta ja em va pujar la mosca al nas. Vaig pensar que potser volia que li comprés alguna cosa: una ampolla de conyac, ella no en beu, potser seria massa descarat. Unes calces: em sembla que ja en té tres.
Estic desorientat, no acabo d’entendre què vol.

Vostès són persones erudites i han vist món. Potser em podrien aconsellar. A mi, la veritat, això de rascar-me la butxaca, sempre m’ha caigut molt esquerre.





Comentaris

  • Gasiveria[Ofensiu]
    Lluís Pagès | 02-05-2020 | Valoració: 10

    De la mateixa manera que en Mustafà allarga l'ús dels escuradents fins a extrems dubtosos de la seva eficàcia, a mi em va fer també gràcia una expressió que vaig sentir una vegada: "estalviant en llumins s'ha fet una casa", una versió popular d'un dels pecats capitals. He gaudit d'una lectura fresca y que et manté el somriure al llarg de tot el relat. També l'he trobat didàctic, he après coses. Quant al regal a la dona, jo li dedicaria aquest relat, SrGarcia, o qualsevol de la seva collita. Encara que no tingui valor monetari, hi ha esforç i molta traça, segur que li ho sabrà valorar, que si s'avenen deu ser perquè tenen punts en comú, m'equivoco?. Enhorabona!

  • Gracies[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 27-01-2020 | Valoració: 10

    Senyor García es molt important per mi em llegeixis i m’ entenguis. Gracies

  • Gràcies[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 19-01-2020 | Valoració: 10

    Cert a la seva manera, em va ajudar un munt Isabel Clara Simó, gràcies per comentar

  • Gràcies pel comentari[Ofensiu]
    Atlantis | 19-01-2020

    Del sonet Rebaixes. M’agrada escriure en rima i em diverteix i de passada m’entreno. No sabia que es deia Epigrama. Gràcies per la informació.

  • Al Turtusí[Ofensiu]
    aleshores | 18-01-2020

    Abu-Bakr Muhàmmad ibn al-Walid at-Turtuixi
    Segons la Wikipedia:
    “Va dur sempre una vida ascètica per ser un model per a la societat i el preocupaven especialment les qüestions religioses.”
    Era: Lo Rata?
    Va estar a Miravet, al pas de la Barça?

  • Devot de la Marededéu del puny[Ofensiu]
    kefas | 15-01-2020


    M'ha enriquit aquest ganyó, inconscient devot de la marededéu del puny, amb la riquesa que proporciona l'humor culte i desmitificador. No és habitual penjar la llufa de la tacanyeria als sarraïns, tot i que en qualsevol col·lectiu hi ha de tot. Precisament un dels sinònims de garrepa és arraix, que ve d'arrais, sarraí patró de pesca d'almadraba, possiblement per estar associat a alguna coquina actitud en el repartiment de la pesca.

  • Devot de la Marededéu del puny[Ofensiu]
    kefas | 15-01-2020


    M'ha enriquit aquest ganyó, inconscient devot de la marededéu del puny, amb la riquesa que proporciona l'humor culte i desmitificador. No és habitual penjar la llufa de la tacanyeria als sarraïns, tot i que en qualsevol col·lectiu hi ha de tot. Precisament un dels sinònims de garrepa és arraix, que ve d'arrais, sarraí patró de pesca d'almadraba, possiblement per estar associat a alguna coquina actitud en el repartiment de la pesca.

  • Bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 13-01-2020 | Valoració: 10

    M´agrda com escrius i que llegeixis i comentis el que escric. Bon any 2020, el teu relat m´ha fet passar una bona estona

  • No havia llegit els comentaris. [Ofensiu]
    Atlantis | 10-01-2020

    i ara veig que està basat en un llibre. Molt ben escrit igualment, però i he passat una estona divertida llegint-lo.

  • un personatge creatiu i proper[Ofensiu]
    Atlantis | 10-01-2020

    Mai no se m’hauria acudit escriure un text com aquest i per això admiro els que sabeu escriure de coses que no us són properes i de personatges que suposo creeu i/o imagineu. Jo no tinc aquest do per falta de imaginació i de creació. Molt ben escrit i et fa fer un somriure. De totes maneres no és pas una manera estranya de fer. M’ha recordat una amiga, que, salvant les distàncies, és semblant. Generosa en ajudar-te tan humanament com monetàriament si cal, però que mira fil per randa els diners que es gasta i és capaç d’anar a una altre punta d` on viu per trobar una cosa més barata, encara que siguin pocs euros.

    Gràcies per passar pel meu relat, basat en una pregunta del meu fill als seus vuit anys i que em va fer repassar artistes que vaig tenir a prop sense adonar-me’n.

  • Dia a dia.[Ofensiu]
    Eric Martinez | 09-01-2020 | Valoració: 10

    Un conflicte totalment proper, uns personatges molt ben definits.
    M'ha agradat molt!

  • Avars[Ofensiu]
    SrGarcia | 09-01-2020

    Jàhiz de Bàssora i "El llibre dels avars" són ben reals. L'he llegit i és tal com dic al relat.
    Del llibre n'he tret la idea general dels musulmans garrepes i la història de l'escuradents mensual, la resta és inventat.
    Jàhiz parla d'avars iraquians i perses, no de tortosins, i mai fa cap broma amb les coses de la religió.
    També el final és una falsa autobiografia, espero que ningú hagi cregut que sóc així.

    Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris.

  • Agraïment[Ofensiu]
    Joan Colom | 08-01-2020 | Valoració: 10

    SrGarcia, gràcies un altre cop!
    Gràcies per fer-me saber de l'existència d'un intel·lectual de la talla de Jàhiz de Bàssora, ignorat des de l'ignorància sectària de la Cultura Occidental.
    Gràcies per deixar en una volguda ambigüitat la relació entre la seva obra "El llibre dels avars" i la teva divertida però exemplar biografia de Mustafà ibn Maoun al Turtusí, "Lo Rata": ¿està inspirada en personatges o històries d'aquest llibre o, com un Borges català qualsevol, jugues a suggerir aquesta possibilitat quan la biografia és invenció teva al cent per cent?
    Gràcies per haver-nos alegrat la jornada als qui tenim certa propensió a l'estalvi, alhora que ens proporciones justificacions morals i ens dones idees... I tot això, de franc!!!

  • El no malgastar.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 04-01-2020 | Valoració: 10

    Un relat que és molt bé i com cal, on l'obligació de dejunar està a l'hora del dia, per a no gastar tant...
    Les frases que més m'han agradat són: "el dejuni sí que era una bona llei, els permetia fer penitència i estalviar", això vol dir, que havien de ser cauts.
    "La generositat sense límits pertany només a Déu". I és així, l'home en general no som generosos.
    M'ha agradat molt i té molta cuirositat.
    Perla de vellut

  • Les butxaques... cosides![Ofensiu]
    Montseblanc | 04-01-2020

    Estic escrivint això amb un somriure. Saps el que més m’ha agradat? Totes les paraules i expressions que fas servir per definir la persona no li agrada gastar diners. Un vocabulari ric i una prosa àgil que deixa al lector amb ganes de més.

  • Escanya-rals.[Ofensiu]
    Nil | 03-01-2020 | Valoració: 10

    Aquest Mustafa ibn Maoun..., quin un! La gent garrepa em desespera i em fa posar de mal humor...El teu relat retrata mol bé un personatge gasiu i escanya-rals... Jo hagués edintificat aquest "Rata" com un jueu més que no pas com a musulmà. Nil.

  • Calers[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 03-01-2020 | Valoració: 10

    Hi ha dues maneres de fer calers, no gastar o invertir. El teu protagonista és dels primers i no sembla que li vagi malament. Humor, història i sociologia en un relat magnífic. Una forta abraçada i bon any 2020!

    Aleix

  • Jocos força[Ofensiu]
    Urkc-Eduard | 03-01-2020 | Valoració: 10

    Realment m'ha agradat força.
    Moltes mercès

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: