Cercador
Iaio flauta . EL SOMNI
Un relat de: Antonio Mora VergésEs quedava literalment de pasta de cacauet quan llegia la carta en la que el ‘cridaven a files’ , expressió que el jovent no ha tingut ocasió de sentir. Als seus 66 anys s’havia d’incorporar com a ‘tècnic’ a l’exèrcit català.
Quan s’incorporava a la seva unitat advertia que els ‘tècnics’ venien a ser uns ‘consultors’ per als oficials i/o responsables de les unitats, que s’havien nomenat a corre cuita, basant-se únicament en el currículum acadèmic; tots els llicenciats eren oficials d’entrada.
La sorpresa d’una acció de resistència organitzada havia donat avantatge al exercit català que es desplegava únicament en els límits amb les províncies ‘ espanyoles ‘ , ja que no es temia cap mena d’acció armada des de França,o de qualsevol altres país ‘civilitzat’.
Els dies passaven lentament amb constants noticies de trobades entre uns i altres, i entre aquests i aquells, i els de lluny i ... a les casernes tothom tenia els nervis a flor de pell.
Els iaioflautes feien notar als ‘Oficials’ que no tenia massa sentit insistir en la formació militar – ja que més enllà de distreure al personal – amb els mitjans i l’armament actual, allò del cos a cos, era impensable, i de fer trinxeres millor ni parlar-ne.
Havia passat el mes de juny, i sota l’intensa calor del juliol, els soldats ‘urbanites – ajudaven als pagesos a recollir les collites, el blat ara – si la cosa continuava farien la verema ,... - , tothom pensava però que no tindríem ocasió.
Els europeus venien de vacances – com cada any – i en algun cas es mostraven disposar a recolzar activament – amb les armes – la lluita de Catalunya.
Alemanya sortosament s’hi va posar al mig, i va fer una proposta sorprenen. Catalunya tindria el mateix tractament que un dels seus Lands, malgrat continuar sota la ‘dependència’ espanyola. L’emprenyamenta dels PP & PSOE, anàlegs i similars va ser antològica !. Els marxava definitivament desprès de 300 anys la gallina dels ous d’or !!!!!!
Abans de les vacances d’agost es signava la pau entre Espanya i Catalunya, reconeixent alhora que en matèria econòmica, ens entendrien directament amb Berlin.
Alemanya injectava diners per tapar tots els ‘forats’ , i es feia amb el control de totes les entitats de crèdit.
El PP treia pit presumint d’haver-nos tret de la crisis econòmica, però a nivell pràctic el control de les targetes de crèdit dels Ministres es feia ara també des de Berlin.
Es va reduir el nombre politics quasi en un 90%, i curiosament en poc temps tothom tenia feina.
Quan s’incorporava a la seva unitat advertia que els ‘tècnics’ venien a ser uns ‘consultors’ per als oficials i/o responsables de les unitats, que s’havien nomenat a corre cuita, basant-se únicament en el currículum acadèmic; tots els llicenciats eren oficials d’entrada.
La sorpresa d’una acció de resistència organitzada havia donat avantatge al exercit català que es desplegava únicament en els límits amb les províncies ‘ espanyoles ‘ , ja que no es temia cap mena d’acció armada des de França,o de qualsevol altres país ‘civilitzat’.
Els dies passaven lentament amb constants noticies de trobades entre uns i altres, i entre aquests i aquells, i els de lluny i ... a les casernes tothom tenia els nervis a flor de pell.
Els iaioflautes feien notar als ‘Oficials’ que no tenia massa sentit insistir en la formació militar – ja que més enllà de distreure al personal – amb els mitjans i l’armament actual, allò del cos a cos, era impensable, i de fer trinxeres millor ni parlar-ne.
Havia passat el mes de juny, i sota l’intensa calor del juliol, els soldats ‘urbanites – ajudaven als pagesos a recollir les collites, el blat ara – si la cosa continuava farien la verema ,... - , tothom pensava però que no tindríem ocasió.
Els europeus venien de vacances – com cada any – i en algun cas es mostraven disposar a recolzar activament – amb les armes – la lluita de Catalunya.
Alemanya sortosament s’hi va posar al mig, i va fer una proposta sorprenen. Catalunya tindria el mateix tractament que un dels seus Lands, malgrat continuar sota la ‘dependència’ espanyola. L’emprenyamenta dels PP & PSOE, anàlegs i similars va ser antològica !. Els marxava definitivament desprès de 300 anys la gallina dels ous d’or !!!!!!
Abans de les vacances d’agost es signava la pau entre Espanya i Catalunya, reconeixent alhora que en matèria econòmica, ens entendrien directament amb Berlin.
Alemanya injectava diners per tapar tots els ‘forats’ , i es feia amb el control de totes les entitats de crèdit.
El PP treia pit presumint d’haver-nos tret de la crisis econòmica, però a nivell pràctic el control de les targetes de crèdit dels Ministres es feia ara també des de Berlin.
Es va reduir el nombre politics quasi en un 90%, i curiosament en poc temps tothom tenia feina.
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5430734 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ