Iaies i autobusos

Un relat de: Laiesken

Ningú podria imaginar que els autobusos es poden estimar, com les persones. Si li expliques a algú, segur que et prendria per guillat i et diria que sí, només per sortir del pas. El cas és que, els autobusos, com que en són tants, els acabes estimant pel sol fet d'agafar-ne sempre algun que et deixa al mateix lloc on necessites estar cada dia a les vuit del matí, per guanyar-t'hi el pa. I això és el que em passa a mi. N'estic tant del meu autobús, el trenta-nou, que cada cop que el veig, me'l miro una vegada més, és com de la família. I ja, el súmmum, és saber fer d'espectador de les històries que hi passen i les converses que hi sento, després de picar el bitllet i sentir el famós sorollet electrònic. Almenys a mi, m'agradava més el "catacroc!" d'abans.

Sempre hi ha alguna parella de iaies gracienques que hi puja, sigui al matí o a la tarda. I ahir mateix, en varen pujar dues de ben alegres. Primer varen parlar del mercat, de com pugen els preus, de les moltes parades que hi ha tancades "te'n recordes, la del Francisco, lo ben muntat que ho tenia i au!, ja fa dos anys que és tancada, va fer figa en dos mesos i vinga, aire!". Després va venir el capítol de Sant Medir, parlaven i reien dels fills i els néts, de com s'ajupien i dels caramels quan es convertien en mortals projectils destrossa-pentinats o com feien plorar els nens quan un els hi donava al cap "quins plors!, només era un coscorrón!".

Més tard es varen convertir en iaies detectivesques especulant, a veure de què es guarnirien els carrers, "No Enriqueta, la Maria em va dir que coneix bé a un de la seva escala que és de la Comissió del carrer de la Llibertat, i explicava que després de molt insistir va dir-li que havien pensat en alguna cosa sobre el mar" i l'Enriqueta, dient que no amb el cap, li va contestar que no se'n fiava, que segur que allò era una trola i que al seu carrer, a Verdi, els de la Comissió ja els havien explicat fil per randa que pensaven fer. Llavors era l'altra, que li va dir que no s'ho creia, que els de Verdi ho tenien molt ben callat i que això era per desviar sospites...

Se'ns havia acabat el Torrent de l'Olla i ja que eren fora de Gràcia, ningú els podia sentir, i tornaven a martellejar-me el cap amb el capítol estrella, les xafarderies! Que si la Conxita no surt de casa desde que la van atracar, que si la del quart pis de l'escala de l'Enriqueta - encara no havia descobert el nom de la segona iaia - és molt estranya...

Em vaig acabar aixecant, mig tambalejant de la son, per baixar de l'autobús, mentre elles seguien xerrant alegrement d'una altra xafarderia, i val a dir que tota la conversa l'havien fet en un temps rècord de deu minuts. A sobre, quan vaig baixar, m'havia passat de parada.

Comentaris

  • Comentari d'un iaio que no s'estima els autobusos, però sí les converses[Ofensiu]
    rnbonet | 23-05-2009

    Relat distret, amb un toc humorístic adient i sense 'mandangues' -és a dir: llenguatge planer i correcte, situacions qüotidianes, etc, etc.-
    Encantat d'haver-lo llegit!

  • M'hi sento identificada (però no amb les iaies!)[Ofensiu]
    Ligeia | 11-04-2009

    M'encanta escoltar les converses dels altres al metro i, si, algun cop gairebé em passo de parada per estar inmersa en alguna història emocionant.
    Aquest relat teu m'ha recordat a un fragment d'un meu on dues iaies discuteixen al súper sobre un xoriço. El que dóna de si la tercera edat!
    M'ha encantat llegir-te.

  • SI QUE S'ENTEN![Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 03-11-2008 | Valoració: 10

    Hi han iaies que estimen els autobusos i els tranvies, jo recordo que a Horta, van treure el tranvia quan jo tenia entre dotze i quinze anys "soc molt dolenta per a les efemérides" i per acomiadar els tranvies, que també van fer circular els que ja estaven a fora de la circulació, hi havia tanta gent, que semblava que esperessim l'arribada del rei o d'algun actor famós. Jo vaig veure gent gran, del barri de tota la vida, plorant com si es tractés d'un enterrament. Gràcies pel teu comentari sobre la lleva del biberó, es molt gratificant que els altres escriptors facin reflexions sobre els meus escrits, jo en aquest cas estava molt poc documentada, perquè el protagonista, per desgràcia ja no hi és, i paga la pena fer aquesta correcció, que al final del relat tindrà el mateig significat que jo li vull donar. Si tinc ocasió de presentar l'escrit en algun altre medi, ja estarà corregit. Moltes gràcies company!