I vivim sense temps...

Rellotges de sol a hora de lluna.
Rellotges de sorra a temps de mar...
Espelmes enceses a hora de vent.
L’enyor té l’alçada d’un campanar.
Un temps sense hores i el temps absent.
Camí de carro, lluny de mirades i de gent.
Rellotges de sol amb massa sol.
La lluna em destil·la el temps.
La collita de vida a temps de lluna.
Guardo rellotges amb l’ànima de corda
aturada, sense vida, sense temps, sense hora.
La vida és com un rellotge de sol,
unes vegades massa sol, altres massa lluna,
o el sol entre els núvols, altres encara,
interpretem malament l’hora, i vivim
fora de temps, o en un temps
que no hauria de ser el nostre.
I en temps d’ombra, quedem sense hora,
quedem i vivim sense temps...
onatge