I vas i plantes maria

Un relat de: touchyourbottom
(Conversa telefònica entre l'Orfeli -els pares el van plantar i després el van plantar- i la Naüm, espècie de ser -tot i ser fèmina- d'una altra galàxia) (l'edat d'ambós passa el mig segle, però poc) (conversa, en definitiva, entre tu i jo, ficcionada...bé, en un %).

-Tant d'aïllament...al final em vindrà vertigen- bromejà aquell capricorn menudet que contenia tanta força creativa- Faré maria, ja ho tinc a punt.

-Mariaaaa? En conrearàs?

-No, si et sembla serà per fer bonic. Que també...les seves fulles són d'allò més precioses, apreuades apart, hehehe.

-Agafa malalties?

-No m'aixafis ni asfixiïs la guitarra. En aquest món, segur. Però el clima aquí on sóc i visc -i està passant de provisional a previsional estable, m'ho ensumo ben flairat- tira a fred mitjà-alt quan toca i a calor senzilleta quan toca, res de canícules xafogoso-enganxifoses.

-Els provarà, a les maries? Són estrangeres.

-Jo ho provo, tu. Les he distribuït en espais diferents dins la gradació de nivells del jardí que envolta, sí, com fent escales, el meu humil habitacle que ara engrandiré no pas massa amb una galeria vidrada.

-Ei, espera! Te'n vas de tema, em disperses, em fas ballar el cap!

-Si vols remenar el body escolta, per exemple, 'Abracadabra', de Steve Miller Band. T'encantarà.

-Tens encerts musicals pràcticament sempre. Gràcies. Ho recordaré. Bona, la teva resposta. Però...jo m'havia quedat amb les possibles malures que poden atacar la maria.

-He vist marietes volant. Bona senyal. Aquells punts negres que tenen em fan pensar en els teus 'lunares', hehehe. A més, quan apareix el problema -si realment ho és, i què és 'realment'?- ja es buscarà la solució -si no ve sola, que, sovint, cal deixar passar el temps...l'humà tendeix massa al desfici de 'haver de fer alguna cosa' des de fora i, sovint també, encara ho espatlla més, hahaha!

-Rius?

-Que vols, doncs, que plori?

-Riure relaxa la musculatura. Fas bé.

-L'ànima...com la sedo per tal que no estigui tristoia?

-Idònia, la maria? És això?

-En part, molt petita. Una distracció més dins l'inacció de quan m'avorreixo. Estigues més temps amb mi, boniqueta. Vine!

-Hahaha! Les coses van. Van com van.

-Camina amb bam bam, bamba. Sigues bomba venint i gaudim de certa passió serena. Cola?...T'enyoro.

-I si des de la terra es fan erugues i cucs letals?

-Tot torna a la terra a ser teca per a ells, no? Les meva maria haurà d'enfotir-se sola, sola, soleta.

-Tens saleta, a la teva reduïda residència?

-Sí. Diminutiu. Digues un motiu per venir i perllongar l'estada. Un, un i prou.

-Tu.

(L'Ofeli somrigué, la respiració se li estovà i es notà volar sense ales ni maria ni manies de maries. S'elevava amb la Naüm) (Llavors ella, satisfeta, va anar per concloure:)

-I si agafa la pesta mosca blanca? O insectes verges pecadors de la maria? O la papallona cannàbica?

-Calla! Escolta els canaris. Els sents? Para bé l'orella...

(L'Ofeli tenia una parelleta d'ocells grocs cantaires en cap gàbia, lliures. No cessaven de fer-li companyia, agraïts. La Naüm, atenta, estava pels refilets a prop i distants).

-S'acaba el saldo...fins aviat, eh?

-Va com va. Però no hi pensis. Sigues i fes. No paris: això és maredeteresacalcútic, hahaha! Hahaha! I vas i plantes maria.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de touchyourbottom

touchyourbottom

189 Relats

77 Comentaris

30103 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
"-No m'ha conegut!
-Això és que mai t'havia vist"

"En el moment de morir estava disposada a estimar"

(del film francès 'L'hérisson', que no és un film suprem, però en vaig extreure això).