Cercador
I va néixer i va créixer
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
Una nit quasi finada, ja de matinada, la lluna, que minvava, va deixar caure, i sense paracaigudes, un trosset d'ella. Els estels, bocabadats, volien renyar-la, però això mai es pot fer amb la lluna.
Aquell bocí lunar va anar a parar a un bosc espès de terra rica i aviat va germinar. En sortia una mena de bolet blanquinós que es feia gran i s'eixamplava arraconant els arbres d'una manera amorosa que els vegetals desconeixien.
Els habitants del bosc estaven sorpresos, però no espantats. Els animals no s'hi acostaven gaire i llestos, per instint. Però els follets estaven intrigats i van gosar fer una porta al bolet estrany i entrar-hi. Per dins era buit i ple de colors. De seguida es van animar a reunir-s'hi i divertir-s'hi. Un d'ells va portar un cistellet ple de maduixes silvestres. Les van foradar amb culleres i, ara que feien un clotet, se les van encastar als nassos, es miraven entre ells i reien, cantaven i ballaven.
La gresca va atraure fades i bruixes, dones d'aigua dins de banyeres amb potes, centaures amb calçotets bóxer, àvies i caputxetes, blancaneus i nans, patufets i ...fins i tot gegants (que havien de fer torns per accedir a l'espai i havien de posar-se de quatre grapes per passar). I tots, sense excepció, no contents només amb contemplar tanta festa i xerinola, s'hi afegien.
La lluna, encomanada i enrigolada, els va enviar un sac ple de globus, serpentines i confetti.
La seva filla era una carpa de circ i, un cop decorada i plena dels qui volien ser-hi, li van aparèixer unes potes ximples que anaven a cent per hora d'un bosc a un altre en aquelles hores que no existeixen i que no es poden analitzar.
Així arribava a més llocs i se sabia pel riure que en sortia en forma d'ones que arribaven fins a la lluna, que somreia. Somreia perquè la filla va néixer i va créixer.
Aquell bocí lunar va anar a parar a un bosc espès de terra rica i aviat va germinar. En sortia una mena de bolet blanquinós que es feia gran i s'eixamplava arraconant els arbres d'una manera amorosa que els vegetals desconeixien.
Els habitants del bosc estaven sorpresos, però no espantats. Els animals no s'hi acostaven gaire i llestos, per instint. Però els follets estaven intrigats i van gosar fer una porta al bolet estrany i entrar-hi. Per dins era buit i ple de colors. De seguida es van animar a reunir-s'hi i divertir-s'hi. Un d'ells va portar un cistellet ple de maduixes silvestres. Les van foradar amb culleres i, ara que feien un clotet, se les van encastar als nassos, es miraven entre ells i reien, cantaven i ballaven.
La gresca va atraure fades i bruixes, dones d'aigua dins de banyeres amb potes, centaures amb calçotets bóxer, àvies i caputxetes, blancaneus i nans, patufets i ...fins i tot gegants (que havien de fer torns per accedir a l'espai i havien de posar-se de quatre grapes per passar). I tots, sense excepció, no contents només amb contemplar tanta festa i xerinola, s'hi afegien.
La lluna, encomanada i enrigolada, els va enviar un sac ple de globus, serpentines i confetti.
La seva filla era una carpa de circ i, un cop decorada i plena dels qui volien ser-hi, li van aparèixer unes potes ximples que anaven a cent per hora d'un bosc a un altre en aquelles hores que no existeixen i que no es poden analitzar.
Així arribava a més llocs i se sabia pel riure que en sortia en forma d'ones que arribaven fins a la lluna, que somreia. Somreia perquè la filla va néixer i va créixer.
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
435682 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com