I va dir no al món

Un relat de: Bonhomia

Va aparèixer,
despullat,
plè de sang,
i va dir no al món...

Va veure-ho tot tan gris...
es trobava tan malalt...

Les enfermeres eren soldats de guerra.
No es va perdre res.
Era una guerra inacabable,
al cor d'un continent sotmès
a la pobresa i a la fam.

La seva mare no el desitjava.

Hi ha quelcom en aquest món
que ens fa dir no a l'existència...
Una força subliminal
que pot fer retorçar de dolor a la primera imatge,
al primer so,
al primer contacte amb la llum...

Va aparèixer,
despullat,
plè de sang,
i va dir no al món...

Comentaris

  • Adhesió[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 20-09-2008 | Valoració: 10

    Jo també, Sergi, dic NO a aquest món.... i cerco la porta per entrar-hi de nou a...

  • Aquest poema[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 20-09-2008 | Valoració: 10

    m'ha fet pensar en la cançó de John Lennon Imagine. Imagina't tot el món vivint en pau. Què bonic seria! Malauradament, és una utopia. No és estrany que la mare no vulgui el fill i que aquest no vulgui viure en aquest mon.
    Preciós poema, Sergi!
    Una abraçada.
    Nonna_Carme

  • un món[Ofensiu]
    ANEROL | 18-09-2008 | Valoració: 10

    dur, ruïn.

  • Quina vida podem oferir[Ofensiu]
    ESTEL | 18-09-2008 | Valoració: 10

    Quants nens neixen en un ambient desfaborable, horrorós, millor no veure la llum, perquè més que llum es penombra....
    Però amb guerres o no, millor o pitxor aquest món és tant complicat que jo no volia tenir fills
    perquè no em convencia el futur amb el que es podia trobar. Però el vaig tenir i de moment, esperem què el seu entorn, què el nostre entorn no sigui ni de lluny tan cruel, tan terrible com el que pateixen milions d´ells. Mai se sap.
    Perquè és realment quan t´adónes de la vida, del que tens quan veus al teu voltant tanta pena, tanta desgracia no escullida

    una abraçada gran

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

513906 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.