...I unes claus a les mans...

Ens hem assegut vora el camí que ahir
feia pendent,
avui, ens ha costat encara més
pujar-lo.

Hem recordat moments en què caminar-lo
era una aventura,
ara només busquem el sabor del record
que amaguen aquelles pedres.

Hem vorejat cada racó,
hem agafat cada cançó,
hem recitat alguna rima,
hem fet de la memòria un conte millor.

I no sé per què,
a la llunyania m'ha semblat veure
a aquella dona amb sabates de tacó
i unes claus a les mans.

La mare torna a casa aquest Nadal.