I tu què mires? Imbècil !

Al costat del cos inert, ensangonat, encara calent, de l'ancià que, per primer i darrer cop, acaba d'utilitzar un caixer automàtic, el nostre personatge veu reflectida la imatge d'algú idèntic a ell. Al costat d'aquell reflex, enganxats amb celo al vidre d'aquella sucursal de La Caixa, una feliç família de càsting publicitari anuncia un nou pla d'estalvi. Amb ràbia, el nostre personatge mira els ulls de l'espectre i li deixa anar un - I tu que mires? Imbècil !!!! -


- I tu que mires? Imbècil!!!! Sí, ja ho sé. Només era un vell que necessitava els diners per pagar la llum, l'aigua i el butà. Un vell a qui la seva merda de pensió obligava a dinar patates fregides tres cops per setmana. Un vell que feia front al mubing immobiliari pagant el lloguer en metàl·lic i enviant el justificant d'ingrés per correu certificat. Però, tot i així......ara perquè m'acuses amb la mirada des d'aquest vidre de La Caixa? No has vist que ha estat un accident? Que la navalla l'he treta només per acollonir-lo. Que no era la meva intenció matar-lo. Que m'he trasbalsat quan s'ha posat a cridar. Que no era jo. Que han estat els cubates de garrafa i les pastis que m'he pres? Què passa imbècil? Perquè em mires també amb prepotència? Et creus millor que jo? Per què? Perquè no ets un assassí? Perquè ets molt guapo? Perquè ets un cos de gimnàs piju dins un Giogio Armani? Perquè entres a les discoteques de moda per la porta dels VIP's? Perquè la teva làbia sedueix les rosses més despanpanats de la barra? Perquè et tires les morenes més sexy de la pista? Perquè et fots els escocesos més cars? Perquè vas de coca fins al cul? Perquè condueixes un descapotable a tota hòstia per la Ronda de Dalt? Perquè ets el més simpàtic, el més ocurrent, el més divertit dels teus amics? Com a mínim no els diguis amics, imbècil !!! Tracta'ls de llepaculs que et riuen les gràcies. Perquè només són això. És més; això és el que eren. Perquè...quan temps fa que no en reps una trucada? No veus que mai no han estat amb tu? No veus que sempre han estat al costat de les nenes que et rodejaven, dels güisquis que convidaves, de les clenxes que oferies? No ho veus? Imbècil!!! No veus que va arribar un dia en que vas acabar perdent el control? Que un guarda de seguretat et va convidar a marxar de l'empresa que dirigies. Que t'havies esnifat el saldo del compte corrent. Que les rosses et van deixar de mirar i les morenes començaren a tractar-te de borratxo llefiscós. Que, ni pagant, et deixaven entrar als nous locals de moda. Que el teus amics ja no eren tal. Que es van anar casant i situant professionalment. Que ara passen els caps de setmana a la Cerdanya i van al Camp Nou amb els seus fills. No veus que un dia el teu mòbil va deixar de sonar? No ho veus? No ho veus? No ho veus? I el que més m'emprenya, el que més t'hauria d'avergonyir imbècil; no t'adones que aquest tipus que et mires amb menyspreu des del vidre blindat, aquest tipus que acaba d'apunyalar un vell per dos-cents cinquanta mísers euros, aquest tipus que sostindrà el número dos a la roda de reconeixement, aquest tipus a qui la senyora del carretó que, xisclant, acaba de fugir, l'assenyalarà amb el dit i dirà - Oh, Déu meu, és ell. N'estic segura -, aquest tipus que es passarà quinze anys i un dia a la Model, aquest tipus que......aquest tipus ets tu imbècil. Ets tu tiu !!!! Ets allò amb el que t'he convertit. Sóc allò amb el que m'has convertit. Imbècil !!!! -


La sirena del cotxe patrulla 237 dels mossos d'esquadra ressona cada cop més fort enmig dels quadrats de l'Eixample. El nostre personatge, no fuig, no s'amaga, simplement resta immòbil al costat del cos del jubilat, veient com aquell fantasma del passat desapareix. La feliç família de càsting publicitari segueix anunciant el pla d'estalvi. Totalment indiferent als esdeveniments que demà explicarà un breu de la secció de successos de La Vanguardia.