I tu, què faries si no tinguessis por?

M'agradaria, per un moment, parlar de coses series.

No sé perquè les paraules ens fan refleccionar tant sobre coses que normalment no pensem. La por. Què és això? Tothom té por. Alguns més, d'altres menys. Però tothom li té por a alguna cosa. Sembla impossible que probablement és l'únic sentiment etern. La por mai s'acaba, sempre tenim por a alguna cosa.

Podem anar superant mica en mica les pors, però sempre ens en quedarà alguna. Una por pot ser objectival: tenir-li por a alguna cosa; o pot ser personal: tenir por a un fet. Potser sembla pitjor la por de l'objecte, ja que algun dia te'l pots trobar i ja està. Però és molt pitjor la por personal, la del cervell, la psíquica. La por de dir, la por de fer, la por de sentir. Són les principals pors que tots hem sentit.

Això us pot semblar un simple text sense cap mena de sentit d'una mocosa que no en té ni idea de res. Però crec que no és això. Ja que la por és important. Fins i tot l'ésser més ben vivint del món, l'ésser més poderós, un Déu, el més fort, el que no té por de res... Aquell, sí aquell, té por. Tots tenim por.

I pensa, si en aquell moment no hagués existit aquesta sensació, què hages passat?


I tu, què faries si no tinguessis por?