I transitaré... (Improvisació)

"mirar-te és l'única penyora que demano al nou dia."
Només pel darrer vers ja val la pena tot el poema. M'has de disculpar si no comento més, però és que entre tants reptes, nanoreptes, meloreptes i no sé quantes coses més d'aquestes estic una mica marejat i desvinculat de l'invent.
Et vaig seguint. T'he de dir que aquesta improvisació em sembla molt millor que altres poemes més elaborats. Baixar a la terra de tant en tant és bo per a la salut. La ingravidesa permanent provoca seriosos problemes de tota mena, i si més no és bo trepitjar sòl sòlid (uix, sembla una reiteració) i prendre aire abans de tornar a sortir a l'estratosfera, on segur que s'hi viu de conya però on molts no estem capacitats per sobreviure-hi.
Ep!, això no vol dir que no m'agradin altres coses que escrius, eh? Ben al contrari. Però avui em venia més de gust llegir una cosa com aquesta.
Una abraçada, company, i ens seguim trobant per aquí.

ACP

per l'aniversari i pel poema

cert vivim de ben poca cosa

complicat que ès tot plegat , i tan poc que demana estimar .
Endavant!

Anys i anys
per molts anys
moltes felicitats

anys i anys
per molts anys
et diem els
qui t'estimem

a la una,
a les dues
a les tres

per molts anys!

No canviïs mai!


gypsy

Moltes Felicitats!. Ho he sabut llegint un comentari teu a un poema de la Dolça Parvati. Com que feies referència al teu "Nuesa", he vingut a llegir-lo per tal de poder gaudir encara més de la réplica que et fa. I, amb el teu permís, m'he afegit a les teves paraules, donat que l'he trobat tant encisador com el teu. Tal com li deia a ella, trobo que emanen una dolça sinceritat que tu vas abocar i penso que t'ha correspós. M'han agradat molt, de debó, com aquest que llegeixo aqui i que (estrany en mi), he entés a la primera.
Una abraçada i que passis un bon dia, Deomises.