Cercador
I tot són olors...
Un relat de: Pluja- Compartir:
No, no pots empresonar el perfum de llibertat. Emmanillat i emmordassat només serà un record ranci del que un dia va ser.
Enmig d'aquestes paraules va ser quan em vaig adonar que m'havia aferrat al miratge d'un ésser que mai no havia desitjat ser caçat i lligat.
La llibertat era el seu emblema i la nit el seu aliat. Jugant d'esquena a la moral ell mortificava el meu cor dia a dia.
Era fill de la derrota en camps passat, de ferides mai oblidades i de bales sense retorn, per això jo em vaig convertir en la seva nova víctima.
Obria els pulmons, però l'aire que m'envoltava feia pudor de blanc resclosit. I llavors; decidí deixar de respirar.
Comentaris
-
furtors... [Ofensiu]antonvaitot | 31-08-2005
Les fletxes daurades sempre ens duen a creure que tot allò que ens envolta té relació amb allò que estimem, però la reciprocitat és una cosa força difícil.
Seguiré llegint-te!
Adrià.
l´Autor
58 Relats
191 Comentaris
70940 Lectures
Valoració de l'autor: 9.62
Biografia:
Buscar paraules per la biografia d'una persona que no es defineix és com intentar retenir la sorra del fons marí quan la brisa i el sol l'il·luminen.Tothom té dues cares:
- Riallera, boja, hiperactiva, innocent en el moment apropiat.
- Àcida, abstracte, críptica davant d'un full en blanc.
Fotografia: Fuga en dos colors (Kupka)
Per quan l'avorriment fa de les seves:
Algunes imatges