I tornaràs a veure el somriure a la meva cara...

Tornarà a la meva cara
el somriure…
No un somriure dibuixat,
com llavis de trist pallasso, no…
Serà un somriure ver,
d’aquells que llampurnen dels ulls,
miralls del més endins
d’ànimes sinceres,
que no saben mentir.


I amb fil daurat cosiré amb faiçó
les ferides del meu farcell
per on vessà la meva alegria,
a poc a poc, sense jo adonar-me…

- Es pot recuperar la felicitat perduda ?


Compilaré forces
i aniré a la seva cerca.
I aprendré a estimar de nou
i tornaré a valorar l’amistat
i us abraçaré, us faré petons,
us escoltaré, us animaré…

I tornaré a compartir sense recels
i no m’amagaré més…
I tornaré a gaudir de cada instant
i a esclafir grans riallades, com abans.

I em cobriré la pell
amb capes i potingues
perquè em llisquin les penes,
les angoixes i amargures…
I tornaré a disfrutar la vida.

I quan el meu farcell apedaçat
estigui ple a desbordar
tornaré a escampar arreu
la meva alegria.

Tornaràs a veure el somriure
a la meva cara.
I em tornaràs a preguntar,
com abans feies:
- Quan senti tristor, et puc trucar ?