Cercador
i s'obri l'alba
Un relat de: l'home d'arena- Compartir:
Si agafe aquest silenci que tinc,
i arreu en prenc un bocí, i el mastegue
lentament...
Si en faig amàs amb llengua i saliva,
delicadament, per la boca, fent memòria
de tants instants, i remors...
Si me l'estime, i me l'empasse,
i a poc a poc deixe
que m'òmpliga de sucs la gola,
i em creme les entranyes...
Com una flama verdal,
luxuriosa,
brolla esperitada l'estranya veu
que mai no em deixa,
a contrapel.
Un tot d'enyors,
de sendes, de paisatges, de carns,
de desficis perduts...
m'assetgen i aclaparen, buscant boca
per dir-se i escapar.
És llavors quan el cor dringa,
i l'angúnia es precipita,
i una allau de dolor em mulla
i em reclama mans i passes,
i m'atura
com un plor.
Quiet em deixa, palplantat,
com una vedruna perduda
que el neguit desfà...
I, de sobte, només amb llum,
ve l'alba.
El sol que salpa obri l'horitzó,
i cada solc de la terra brilla i em llança
una grapat de preguntes prodigioses,
tot un farcell de misteris per estrenar encara.
I, aleshores,
el silenci es desnua,
com el desori que se'n va,
i mire els ocells,
i les muntanyes,
i els colors,
i la mar llunyana,
i respire,
i torne a casa.
Comentaris
-
I al final de tot...[Ofensiu]Antoni Casals i Pascual | 26-04-2007 | Valoració: 10
la contundència del retorn a casa. Bellíssim!
-
Posa els pèls de punta![Ofensiu]angie | 06-04-2007
Intens i fregant la pell.
Les 3 primeres estrofes són genials, et felicito. Fan entrar dins del poema i el fan teu.
angie -
...[Ofensiu]gypsy | 06-04-2007 | Valoració: 10
mare meva, ens vols matar, oi?
quina meravella, company, quin plaer de poema, de tu, del teu esperit invisible que sura i ens xopa durant uns instants plens de màgia, de poesia exultant i pura, puríssima.
gràcies per escriure'l i deixar-lo aquí per tots nosaltres.
petons admirats!
gypsy -
preciós...[Ofensiu]teresa serramià i samsó | 29-03-2007 | Valoració: 10
et retorno aquest petó màgic que m'ha arribat, perfumat de tu perquè tu, generosament, me l'has enviat, gràcies!
que bonic, commovedor, el teu poema tan ben desenrotllat, homes d'arena. Diríem que aquesta "arena" deu ésser màgica tanmateix.
M'ha agradat molt llegir-lo, assaborir-lo, comparitr-lo, una abraçada! -
***[Ofensiu]Marla | 28-03-2007 | Valoració: 10
El silenci i l'estranya llum que porta la nit fan de catalitzadors d'emocions que una vegada s'alça el dia tornem a guardar al congelador. Un plaer submergir-me en els teus versos. Un petó.
-
Hala, tu![Ofensiu]rnbonet | 27-03-2007
Quina 'mise en scène'! Quan tot comença i ens acollona l'ànima. Quan ens demanem, mísers de nosaltres! si som el pensament de l'univers.
Acollonant!
Salut i rebolica! -
Ales a l'alba[Ofensiu]Unaquimera | 25-03-2007 | Valoració: 10
En lloc de buscar boca per dir-se, les meves paraules cerquen dits per escriure's ( Ja se sap, les boques són ferides que de seguida sagnen, quan parlen... ).
I les meves mans et diuen que llegir-te en silenci és una mica com tornar a casa, i llegir-te en veu alta resulta com sentir la remor del mar llunyà, quan l'evoques llepant una vegada i una altra la platja Assedegada..., ja sigui en mig de la nit, a ple dia, o a l'alba...
T'envio una abraçada, a tu que mires els ocells, en les ales d'una gavina,
Unaquimera
-
ginebre | 24-03-2007 | Valoració: 10
ai si! tot un farcell de misteris per estrenar encara!
misteris que quan siguin descoberts tornarem a mastegar en qualsevol silenci nocturn, engolint i cridant, ... i ja nets altra cop la nova llum i la nova estrena. El cercle, el cicle...
tu, home d'arena, poses bellesa hasta en esta digestió, en aquest fer i desfer del cicle, en aquesta mena d'absurd ilusionat que ens té al peu del canó, cada dia...cada dia.
Gràcies i petons.
Valoració mitja: 10
