Cercador
I s'obren totes les flors...
Un relat de: joandemataro- Compartir:
s’escampa al món dels colors…
I s’obren totes les flors,
en un sol clam,
ansioses de pluges daurades
regalen el néctar melat.
La sàvia natura
farà renaixença
al calze ancestral.
Les nits es fan pures
i neixen estels.
Voleien les muses,
brises seductores,
desperten instints.
Danses de niada
abeuren temptacions.
Esquitx de rosada,
llambrecs de plaer,
cors que retrunyen
i ofrenen les mans.
A cada desperta,
finestres obertes conviden al sol
que llança sagetes de llum i colors.
Somriures als ulls,
als llavis la mel…
Comentaris
-
diuen que...[Ofensiu]teresa serramia | 08-05-2011
qui té cua de palla, s'encén..I jo vaig tot el dia "encesa". No em facis gens de cas..Ja ho saps, "passa" molt de tot, de mi, de tu..de tots..Si hom es deixa "atrapar massa", malament, saps? Ho dic per experiència..
cal enriure-se'n del mort i del qui el vetlla..I ara et diré una cosa rient: promet-me que tu també riuràs...si de veres ets amic meu...
Quan sigui gran, jo, vull ser com tu.., demataro.
Ho veus que tonta sóc???????????
(has rigut???)
jo també "m'he obert, com el teu poema. Només que enlloc de flor, sóc "un cardo borriquero..", je, je -
Vida dolça...[Ofensiu]free sound | 06-05-2011 | Valoració: 10
com les flors en solfa...
Bonic poema... i a seguir amb el tema!!!!
S'obren les flors, els mots,...i ens transporta
a un món de colors, sense plors ni dolors.
Una abraçada de flors, fruits i melmelada. -
Per ser recitat[Ofensiu]Narcis08 | 06-05-2011 | Valoració: 10
a l'orella amb te ben dolç, i pastes de sucre, i llum tènue, i bona companyia. Què maco!!
-
ostres, que xulo joandemataro...[Ofensiu]teresa serramia | 06-05-2011
ai, ai...ets un oceà sens fons..., ostres!! hi navego...I m'ofego..de tantes meravelles.. m'encanta!!, i això que nos sé nedar...je, je...petons...joandemataro....
