I si...

uns pensaments força curiosos tot qie compartits (kuan jo comensava a anar amb el metro a cada paraa m'havia de girar i buscar algun lloc on hem digués a kina parada estava, x por a no passarmela...)

segueix escrivint, molt i molt bo

esperant ansiós el dissabte; FRAN's

aquest m'ha agradat molt!!!!

em cauen de l'emoció. Penso que avui no donaré a bast.
Gràcies pels relats. M'agrada sobretot el primer ("Que estúpida i patètica,.."). Jo vaig ser una mica repel·lent i tu, en comptes d'emprenyar-te i engegar-me a dida, em vas constestar amb tota una sèrie d'exemples d'humilitat, resignació i sacrifici, dignes de santificació, que em van fer riure molt. Em vas donar una bona lliço.

A partir d'allí, l'escena en blanc i negre, la música tocada per Sam, la Tiamat amb gavardina, en Perdix vestit de policia, s'allunyaven, parlant, de la pista de l'aeroport mentre l'avió s'enduia la noia lluny de Casablanca.

Doncs res bitxo, que m'ha fet molta gràcia. He començat el dia content.

Un petó.

uei! el cert és que acostumo a quedar-me dreta, al metro, perquè crec que ja estic prou hores asseguda, i sempre em poso recolzada a la porta de la banda que no s'ha d'obrir, que és com s'està millor. O quan tinc ganes de distreure'm una mica, m'agafo a la barra i aixeco una mica un peu, així amb els moviments del metro me'n vaig d'una banda a l'altra, com si flotés, m'agrada molt la sensació. O bé, quan és un d'aquells que tots els vagons estan connectats i pots anar d'un a l'altre, m'encanta posar-me a un extrem del metro i veure com es va movent per dins el túnel, com gira, com arriba a l'estació.. I si es dóna el cas que m'assec, sóc de les que espera l'últim moment per aixecar-se, quan comença a entrar a la parada, o quan s'atura..
els primers dies d'agafar el metro però -clar, jo a agafar-lo regularment vaig començar grandeta, amb 17 anys..-, si que em menjava l'olla de mala manera, i la por que algú hagi escopit al seient encara la tinc!

Tiamat

P.D - Per cert, vicenç, fas uns comentaris tant o més llargs que els meus eh..

puja al metro aquella bona dona? Bona només d'aparença, és clar. Fins que no coneixes una persona no pots opinar-ne. I en cas de pujar, si li deixo el lloc, s'hi voldrà asseure? I si em diu que no? I si resulta que m'ho diu per quedar bé però en realitat vol dir que sí? I si em diu que sí però resulta que en realitat no és per a ella sinó per a la seva néta que es veu un bitxo d'aquells que piquen? I si entra i em diu "no t'amoïnis, baixo d'aquí a tres parades"? Li dic que baixaré una parada abans? No li ho dic? I si no li ho dic, se sentirà ofesa? I si se'n sent, ben mirat per què? O si no se'n sent, també, per què no ho fa, tenint-hi tot el dret del món? Vull dir dret, no justificació. I si dret i justificació van indefectiblement units? Serà un relat més per a relatsencatalà!

Preguntes com aquesta, estimadíssima Tiamat, ja fa la tira de temps que ni me les plantejo. Raó: ho considerava -i encara ho considero- ben absurd. I més si tens el 20" o el Metro a mà; et concentres en una lectura més profitosa que aquest tipus d'elucubracions mentals. Ara bé, tu, amb la teva vareta màgica (cosina germana de la de la Ilargi) n'has aconseguit fer tot un relat. És l'allò quotidià amb el qual molts ens sentim identificats que converteixes en un luxe refinat que sempre em reservo per a les postres.
Vinga, noia, enhorabona de nou i fins la pròxima!
Una abraçada

Vicenç

Sempre trobes situacions de les que parlar. És fantàstic tenir sempre tema. Bé, en aquesta història em sembla que es confon la protagonista amb la narradora. O sigui que Tiamat pateix i rumia massa. Més o menys com tothom.

eis noia!!! un altre comentari!! es nota que no tinc res a fer? doncs jo aquest estiu he fet francès a barcelona i havia d'agafar el bus.... i sempre era una sauna! agafava el 7.... i és que a vegades semblavem sardines! però un dia vaig flipar quan vaig pujar al bus i no hi havia ningú... però absolutament buit, anava.... flipant.
bé, el relat, fabulós, com tots.

no sé què ha passat amb l'anterior comentari.. de sobte ha marxat

deia que expliques exactament el que em passa cada cop que pujo al bus. De fet, ja he decidit que si no pujo a la primera parada de la línia i baixo a l'última, em quedaré sempre dret. Pateixes massa, si no...

ets parapsicòloga? fas telepatia? com aconsegueixes ficar-te dins el meu cap i explicar EXACTAMENT