I si per ventura...

I si per ventura
estimar només és una muda,
un canvi de pell,
un canvi de fulles
amb les mateixes arrels.
Un camí passatger amb cor passatger.
Unes arracades sot ala boira i el fred.
No hi ha un rellotge únic per tot el món,
cadascú té el seu temps i la seva hora.
Estimar és una petjada una mica més enllà.

El fred m’obre les finestres,
el vent em despulla,
semblo la creu de terme
a la cruïlla dels quatre vents.
La rosa més bella, també té espines.
Potser viure és tres llàgrimes i un dia...
Néixer amb les mans buides
i marxar amb les mans buides,
la riquesa l’hem de deixar en altres cors.
Però ara tinc fred als ulls
i el somriure és un gel...
onatge