I si els miralls fossin part de la teva imaginació?

En quantes nits d'espera
he vist el mateix sol?
Quants nuvols enlluernaran el cel?
Quantes serps emprendran el vol?

Contaré els pètals que van caure
els restaré pels dies que m'he mort
multiplicaré els que vaig viure
obtindré el resultat ara que ja no es pot.

De mentres neixeran flors al meu jardí
de natura morta
brotarà un gerani
amb la col.lumna torta.

Mirarà per sobre
dels murs de la innocència
veurà que el món
és pura efervescència.

Plorarà per no caminar
el veuràs caure,
no s'aixecarà.

I no farà res més
perque no és més
que un gerani tort
que algú tallarà.

---

Cada gota que cau,
és un segon que perdo
i un món que m'imagino...

*No miraré mai més la pluja*