i si ell no era el petit príncep, que ningú li ho digui mai. (secrets)

Un relat de: nina

Tornava a fumar negre, com ell feia a la foto.
Duia anys contemplant el seu retrat, que feia de punt del petit príncep que li recollia els somnis cada nit.
Aquella fotografia era l'únic homenatge material a una història de records mig inventats, amagant les veritats que havia descobert en els seus silencis.

El va conèixer un d'aquells dies en que sortia a fer una copa perque si, pensant que la seva vida es mantenia en un núvol absurd. Recorda com ell se li va acostar, mirar, i ella es va perdre en el seu B612 d'on mai va saber tornar.
Del que esdevingué després només van quedar-li aquells vint centímetres quadrats de respostes per a tot. Una fotografia en la que sempre podria dir-se que no l'oblidaria mai.

Avui, al cap dels anys, camina per la vora de la platja. La lentitud del passeig cobreix les línies del destí del noi que li entrellaça la mà, mentre, sense motiu, un pas descalç damunt d'una roca freda, l'endinsa en el seu petit asteroide incomplet, el refugi en un guapíssim que fumava ducados, i tenia la veu dolça, a joc amb la mirada.

Aquest noi no ve d'un planeta diminut i si ella li parla d'una guineu domesticada no entendrà què li està explicant. I no té l'hivern d'aquells ulls que ella retenia, la memòria educava, el temps estripava.

I no l'ha vist mai fumar. Accepta que no és el noi de la foto, perquè aquí, a la terra, no estava esperant res més. Ja no queda cap migració d'ocells.

Passejaran fins arribar al port, on hi tenen el cotxe aparcat. Se'l quedarà mirant mentre sortegen les roques relliscoses, adorant-lo.
I li amagarà que ell no és el noi de la fotografia. El noi que ella estimava.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

nina

43 Relats

56 Comentaris

41268 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
So here I am once more in the playground of the broken hearts
One more experience, one more entry in a diary, self-penned
Yet another emotional suicide overdosed on sentiment and pride
Too late to say I love you, too late to re-stage the play
Abandoning the relics in my playground of yesterday
I'm losing on the swings, I'm losing on the roundabouts
I'm losing on the swings, I'm losing on the roundabouts
Too much, too soon, too far to go, too late to play, the game is over
T the game is over

So here I am once more in the playground of the broken heart
I'm losing on the swings, losing on the roundabouts, the game is over, over
Yet another emotional suicide overdosed on sentiment and pride
I'm losing on the swings, losing on the roundabouts, the game is over
Too late to say I love you, too late to re-stage the play
The game is over

I act the role in classic style of a martyr carved with twisted smile
To bleed the lyric for this song to write the rites to right my wrongs
An epitaph to a broken dream to exercise this silent scream
A scream that's borne from sorrow

I never did write that love song, the words just never seemed to flow
Now sad in reflection did I gaze through perfection
And examine the shadows on the other side of the morning
And examine the shadows on the other side of mourning
Promised wedding now a wake

The fool escaped from paradise will look over his shoulder and cry
Sit and chew on daffodils and struggle to answer why?
As you grow up and leave the playground
Where you kissed your prince and found your frog
Remember the jester that showed you tears, the script for tears

So I'll hold our peace forever when you wear your bridal gown
In the silence of my shame the mute that sang the sirens' song
Has gone solo in the game, I've gone solo in the game
But the game is over
Can you still say you love me...
/(script for a jester's tear- Marillion)

en Lèvingir, Jb i Aurincon_Kuu em van encadenar, pero jo no soc capaç de seguir la cadena!! Please que alg'u em passi les intruccions per una nina torpe!!!

mail:ninaensucrada@hotmail.com
a veure per quan recuperem les ganes de penjar nous relats....