I seguiré somniant, tot esperant, el que ja he trobat

Un relat de: Tocaterres

Rere cada realitat s'amaga un somni, una consciència latent que perdurarà eternament.

Em desperto cada matí amb poques raons, buscant un esforç amb sentit, amb un objectiu que em cali l'ànima. Després de fer el bot cerco pels passadissos de casa, com una gossa, olorant i aguditzant tots els meus sentits de manera instintiva.

Si fa Sol, m'enlluerna d'alegria, si fa núvol em cobreix un fi llençol de nostàlgia imperceptible, desmesurada, rebuscada i laberíntica, d'ella no me n'adono tant.

Oblidant si hi ha llum o hi ha gris, faig despertar mica en mica la il·lusió imaginària. Busco, persegueixo... i tot i que no hi hagi resposta la recreo. És un aquí i ara d'ensomni, és un futur incert, igualment d'ensomni. Tanmateix, però, sé que trobaré la manera de que tota la vida i natura que m'envolta també em trobi.

Sé que hi és, la interacció perfecta, la fusió dels colors, el moment en què camino sobre els núvols...

I seguiré somiant, tot esperant... el que ja he trobat. I podré tornar a ser-hi d'altres i amb altres formes, cada dia, més o menys originals, però sempre enlluernants.


Comentaris

  • Dins la realitat, entre somnis i presons[Ofensiu]
    Bonhomia | 11-03-2010 | Valoració: 10

    Però no parles de l'utopia? Com pot ser que et sigui tan present? Jo he fet algun relat semblant, però sempre s'esvaeixen, aquest tipus de moments. Em pregunto si el fi inesperat de la humanitat, o l'univers, o digue-li com vulguis, ens reserva una lluïta per traspassar les barreres materials que ens ténen atrapats. De fet, potser cada persona ( els éssers que més s'assemblen aparentmant a nosaltres, d'aquí la lògica paradoxa ) manté una lluïta secreta contra la realitat de ciment, dura. Secreta perque ningú en parla, almenys del seu cas personal en una vida d'estar per casa, lluny dels mitjans.
    Deu ser que els mitjans són precisament una barrera material. Però hem de tenir en compte que nosaltres també som barreres materials, doncs seríem capaços de qualsevol crueltat per viure un somni. I aquest somni ha de ser merescut, ha de ser per a tothom, o sempre hi haurà presons i a qui l'estigui visquent en el moment menys esperat se li borrarà la màgia i serà una ment presonera.