I SEGUIRÉ DONANT GRÀCIES AL DESTÍ CADA NIT MENTRE DORMS PLÀCIDAMENT SOBRE EL MEU PIT

Un relat de: relatsanonims
I seguiré donant les gràcies al destí cada nit mentre dorms plàcidament sobre el meu pit, perquè gràcies a ell la meva vida, la nostra vida, va canviar per complert.

Sempre recordaré aquell 20 de juny de 2015. Jo ja feia dies que l'esperava i el tenia ben marcat al calendari perquè aquell 20 de juny el meu grup de música preferit tocava al meu poble, però el que no sabia és que un altre dels meus somnis es compliria; que trobaria l'amor de la meva vida.

Abans del concert, diversos grups de música, locals i menys coneguts, però no menys bons, havien de demostrar el seu talent abans del gran grup. I tu eres en un d'ells. Les meves amigues i jo ens havíem posat a primera fila perquè no ens volíem perdre cap detall del concert, i sort que ens vam posar allà, perquè potser no ens haguéssim ni conegut. Quan va ser el vostre torn, en un primer moment ja em vaig fixar en tu, vaig veure que eres atractiu, molt, i el que em va agradar més és que eres gairebé idèntic al meu amor platònic, el meu actor preferit. Abans de començar a tocar, els teus ulls es van creuar amb els meus, que no es creien que fossis com el del meu actor favorit, i se't va escapar un somriure que em va posar més nerviosa del que estava i des d'aquell moment, no em vas treure els ulls de sobre; vas cantar cada cançó mirant-me i guinyant-me l'ull i el meu món es va fondre, era com si només hi fóssim tu i jo, ningú més.

Després del vostre concert només tenia ganes de tornar-te a veure. Va començar el concert del meu grup preferit i les meves emocions no es podien explicar. Amb les meves amigues estàvem gaudint de cada cançó quan de cop vas aparèixer tu, al meu costat, i amb una rialla trapella et vas acostar a la meva orella i em vas dir: ''Perdona'm si t'he intimidat, però era inevitable''. Després de presentar-nos, tu i jo, i les meves amigues i els teus amics, vaig començar a gaudir com mai un concert, et sabies totes les cançons, igual que jo, i les ballàvem com si fos la nostra última nit.

Quan el concert va acabar, vam estar molta estona parlant. M'encantava com m'agafaves la mà, com et preocupaves per mi dient-me si tenia fred, i com em miraves, i la teva olor. La gran casualitat va ser que eres del poble del costat, que estava a menys de mitja hora. I per suposat ens vam donar el número de telèfon. Em vas voler acompanyar fins al davant de casa meva i em vas acomiadar amb un petó molt tendre a a galta acompanyat d'un ''ens veiem molt aviat, si us plau''.

No vaig poder dormir en tota la nit, la meva felicitat era extremadament extrema, no em podia creure que algú com tu m'hagués canviat la vida en una nit. L'endemà al matí em va despertar la teva trucada i quan vaig depenjar em vas dir: ''Necessitava sentir la teva veu; sé que et vaig dir que ens havíem de veure aviat, però potser molt i molt aviat, avui, per exemple".

Aquest mateix dia ens vam veure, vam passejar pel meu poble, i em vaig anar enamorant més de tu. Ens vam acomiadar amb una abraçada i un altre petó a la galta. I al cap de dos dies ens vam tornar a veure, perquè ens necessitàvem.

Va ser llavors quan ja no ens vam poder aguantar; asseguts a la vora del riu, amb els peus a l'aigua, et vas acostar a mi i els teus tendres llavis van xocar amb els meus i es van desfer en un petó tendre i curt, que va acabar amb un somriure i una mirada i va obrir pas a un petó molt més llarg.

Aquest dia ens vam acomiadar amb un petó als llavis i amb una mirada els dos vam entendre que ja havíem començat una nova aventura els dos junts que duraria per sempre.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: