I saps...?

Saps?
Ets el protagonista dels meus somnis,
i el timó del meu vaixell,
la vela d'una barca que no mai tomba,
i la llum d'un camí a l'infern.

Amb aquest tros de poesia,
et volia recordar que ets la força que em fa moure;
però la paraula estimar,
ja apareix en molts altres versos.

Per això no ho diré en aquest petit poema,
diré, doncs, que ets per mi,
l'únic tresor enterrat en els meus llavis,
i que ara sé...que sempre t'he esperat.

I si la vida em permet,
estar sempre rodejant-te,
no dubtis que sempre caminaré,
vorejant-te.

I si a sobre, la vida,
em concedeix un desig,
demanaré que no mai deixem,
de besar-nos.

I saps?
Quan estiguis adormit,
t'abraçaré amb força,
i faré que cada moment,
sigui un nou instant per viure'l.

Amb aquest tros de poesia,
et vull fer recordar,
que no hi ha res més entre tu i jo,
que els nostres sospirs.

I si la vida em permet,
estar sempre acariciant-te,
no dubtis que no mai,
m'allunyaré de tu.