Cercador
i saps què és el pitjor de tot ?
Un relat de: kispar fidu- Compartir:
~
Perd-te entre la multitud per poder oblidar-me de tu. Desapareix entre les mirades distants de la gent que amb pressa corre. Deixa descansar la meva mirada. Deixa'm aclucar els ulls sense haver de veure la teva imatge. Deixa'm oblidar el teu rostre per tenir la meva ment lliure. No vull seguir estimant-te. Vull oblidar-te com qui deixa escapar l'aigua entre els seus dits. Vull veure com t'allunyes sense deixar rastre en el camí que ens separa. Vull oblidar-me del patiment. Vull poder mirar a l'horitzó sense veure-hi els teus ulls dibuixats entre els núvols. Vull deixar la meva ment en blanc.
Però saps què és el pitjor de tot? Que en realitat, l'únic que desitjo és tenir-te cada dia al meu costat. Tenir-te a prop a cada instant sense necessitat d'haver-me d'inventar el teu rostre.
Vull deixar d'imaginar-te. Vull perdre l'esperança. Vull deixar fugir aquests somnis inútils que m'estan fent tant de mal.
Però saps què és el pitjor de tot? Que en realitat, l'únic que puc fer és tenir-te constantment a la meva ment. Només faig que recordar petits instants, bonics records, estúpides tonteries que em van fer riure tant.
Com es fa per oblidar el que et ronda pel cap constantment? Com et puc treure del meu pensament? És que no m'he cansat ja prou d'ensopegar? És que no em cansaré mai de desitjar l'impossible? És que no puc trobar un altre somni? Un somni a la meva mida? Per què tot em sembla tan inútil quan sé que mai seràs amb mi? Per què em dono esperances a mi mateixa si sé que no té sentit? Per què camino cap a tu, si el que vull és fugir-ne? Per què m'acosto a tu, si l'únic que vull és allunyar-me'n? Per què per obrir els ulls, l'únic que aconsegueixo fer és tancar-los amb més força? Per què tant patir? Per què? Sempre el mateix: Per què? Per què? Per què? Un per què de preguntes sense resposta.
Vull vomitar-ho tot. Vull desfer-me del dolor.
Sé que tu no en tens la culpa. Sé que sols vols seguir el teu pas. Sé que ja tens prou traves com per fixar-te en les dels demés. Sé que no puc tenir-te. Sé que no sempre hi seràs. Penso que un dia desapareixeràs. Que potser algun dia els nostres camins es tornaran a creuar en una trobada curta, inesperada i no planejada, i serà una salutació de compromís. Sé que en aquesta vida tot té un fi. I el més estrany, és que no sé per què vull posar un final a una relació que voldria que no acabés mai. No sé per què necessito oblidar-te, quan l'únic que desitjo és poder estimar-te.
La vida no és una equació de segon grau que té una fórmula per resoldre-la. Si així fos, utilitzaria les matemàtiques tot el dia per dissenyar la meva vida. Dibuixaria els estels que més brillen en un cel del blau més intens. Ompliria els meus dies d'aire. Em banyaria entre mil peixos per confondre'm entre tants cossos i no distingir-me de la resta. Obriria totes les finestres i tancaria l'última porta.
Però saps què és el pitjor de tot? Que en realitat, l'únic que vull és desfer-me del meu desig. L'únic que desitjo és oblidar el meu somni. Deixar enrere el que sento i obrir una nova finestra.
Però en realitat, només puc estimar-te. Només puc tenir la teva imatge clavada davant els meus ulls. Només puc veure la teva llum il·luminant petits rostres. Només aconsegueixo veure la claror que em condueix cap a tu.
El pitjor de tot, és que no puc deixar d'estimar-te.
Comentaris
-
uau![Ofensiu]sempre | 24-08-2005 | Valoració: 10
No t'havia llegit i m'ha impressionat aquest relat, descrius l'amor, les contradiccions que sorgeixen, l'oblid, el dolor, la por...tot d'una manera sincera, simplement espectacular...
Et continuaré llegint! un petó
sempre -
Sí.[Ofensiu]Jofre | 19-07-2005 | Valoració: 9
No adonar-se'n que el millor que hi ha a la vida és que hi ha persones, com tu, que estimen veritablement.
Passis bones vacances Kispar.
Pots sentir-te ben orgullosa de la teva capacitat de transmetre sentiments tan nobles.
Salutacions. -
el desamor,[Ofensiu]AINOA | 19-07-2005
Casi sempre ens produeix aquest sentiment de voler i no poder oblidar que hem estimat. Tu ho descrius mol be en aquest relat.
-
Ai...[Ofensiu]Ze Pequeño | 17-05-2005 | Valoració: 10
Ai las, quàntes vegades no m'he vist jo igual que tu!
Què boniques les contradiccions que exposes. Què boniques les paraules que li dediques.
El meu 10 per tu. Per saber dir tan bé el que jo mateixa tantes vegades he pensat i sentit.
Gràcies!!
Petones.
P.S. El pitjor de tot seria no poder sentir totes aquestes coses. -
Gràcies[Ofensiu]Gica Casamare | 16-05-2005 | Valoració: 9
El pitjor de tot seria no sentir, que el sentiment et fa viva, el sofriment et fa viva...
Quin collons de via, però!
M'has fet connectar amb e lteu relat. Més que fecilitar-te et dono gràcies. -
sense paraules[Ofensiu]josep besa | 25-04-2005 | Valoració: 9
aixi es com m'has deixat, sense paraules. Impressionant de la manera que t'has expressat d'una banda una cosa i de l'altre la contradicció d'aquesta.
M'ha agradat moltissim, xo que moltissim.
PD: no possi un 10 perquè la perfecció no exsisteix per mi, tot i que si acosta molt aquest relat. -
és genial !![Ofensiu]cora cadaqués | 24-04-2005 | Valoració: 10
m'ha agradat molt amb un relat has pogut expressar tot un sentiment que és vol oblidar però no se sap com, ja s'intenta però es fa quasi impossible arribar fins el final i treure's akella persona del pensament.
com es fa això si se'l desitja.
m'ha encanta el teu relat en serio, sembla com si l'hagués escrit jo uff
veig que ets de la mateixa generació k jo del 86 ole ole
vagi bé -
Suposo que va sent hora...[Ofensiu]Ullets | 24-04-2005 | Valoració: 10
de que em pronunciï el respecte dels teus escrits, que no deixo de llegir mai (tot i que no els comenti), per què de vegades no sé pas que és el millor, si fer-ho o no.
Tot el que escrius, jo també ho he viscut. Ho conec tan bé, que llegir-ho de tu, envers mi, m'espanta terriblement.
No se quin és el camí que has d'escollir, ja saps que és una decisió exclusivament teva, però jo no vull que mai acabi. No vull que totes les coses a la vida tinguin un final. Cert és que últimament hi ha molts silencis entre nosaltres, però no pateixis que ja saps que no son per tu. sinó per mi.
No deixis de somiar, de caminar, de lluitar, de pensar, de sentir... però siusplau... no t'allunyis d'un camí que tard o d'hora, agafarà la forma correcte.
T'estimo molt. Princesa, ja saps com ets d'important per mi.
-
A vegades...[Ofensiu]bdjer | 21-04-2005 | Valoració: 10
això passa, i és dur, la veritat. Aquests amors que millor dit són vida, la teva vida, i que sense aquesta persona, no ets res... I que vols oblidar-te perquè saps que l'únic que fas es fer-te mal a tu mateixa, però alhora, no pots deixar d'estimar-la.
M'he identificat moltíssim amb aquest relat, bé, suposu que això li passa algun cop a tothom, però hi ha qui ho viu amb més intensitat i menys... (i suposu que també depèn uan mica del cas concret xD) La veritat és que fot molt lluitar en va, però a vegades les il·lusions són les que t'jauden a tirar endavant.
Wenuuuu!! Despré d'aquest roiu que t'he fotut, dir-te que escrius de maravella, cada paraula que escrius transmet mil sensacions. I res noia, que seguexis escrivint!! I ànims, acabaràs troban aquella persona que podrà ser un somni fet realitat.
Petons,
BDJER -
carai nena![Ofensiu]Perestroika | 20-04-2005 | Valoració: 10
és realment preciós! en veure que tenies algo nou he entrat contenta a la web, els teus escrits és el primer que miro. i més contenta en veure que has escrit algo tan genial! de debó que m'encanta! m'agrada molt com escrius, que m'ho facis sentir tan proper...un dolç petonàs! i passi el que passi, lluita pels teus somnis! salut!
-
encantada[Ofensiu]Shu Hua | 19-04-2005
de rebre els teus comentaris, de llegir-te i de conèxer-te... ni que sigui per foto, quina nena més maca! Primer he pensat: mira, una altra relataire que està tonta amb sa filla i la fica a tot arreu! I no, és una que s'agradava de petitona. Segur que, de gran, ets igual d'encantadora.
Aquest relat desesperat està motl ben escrit. Sembla un simple vòmit de sentiments, però la repetició de frase que fas de tant en tant li dóna un ritme poètic. Uses molt bé el lleguantge i les metàfores.
Ja que he trigat tant a descobrir-te, t'aniré llegint i així, quan t'arribi el Coment, ja tindré mitja feina feta.
Un petó
Glòria -
Al obrir les finestres es tenen que tancar les portes;sinó peten![Ofensiu]Camps de Tristor | 19-04-2005 | Valoració: 10
És una passada!M'encanta m'hi he sentit reflexada ja que a mi em passa el mateix que dius en aquest poema. Què ho fa que no podem oblidar a les persones que ens an fet més mal? En definitiva, m'ha agradat moltissim de debò!Et felicito!!!
-
Q dolç![Ofensiu]Sareta_16 | 18-04-2005 | Valoració: 10
Ostiaaa m'encanta tia, que macu!
es que no tinc adjectius, tot el que escrius està fet amb una tendresa, una dolçor única!
Quan patiment per escriure tal, els teus escrits captiven l'ànima!
És un plaer llegir-te noia! :D
Mai deixis d'escriure!
Valoració mitja: 9.73
l´Autor
133 Relats
861 Comentaris
210899 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
si vols descobrir, reCREADe l'1 d'abril del 86. Sant Quirze(nca) del Vallès.
Escric per a teixir teranyines d'entortolligades paraules, i per a extreure què penso i sento quan sembla l'única manera.
Jo? esperit lliure, ànima catalana, cabreta biciada, somiadora, lluitadora, ment incansable, cul inquiet (i cap), ànima voladora, emprenedora, apassionada de l'art, i... deixeu-m'ho dir... poeta (a petits passos, però constants, formant-se).
kispar què? KISPAR FIDU
Gemma Gelabert Gonzalo