... I s'adorm

Un relat de: AiDuS

És divendres per la nit i Ester no pot dormir. Hui ha tornat al poble, després d'estar una setmana a València sense anar massa a classe...
A casa reb una indiferència poc normal. Sempre ha estat acostumada a ser el centre d'atenció, per molts motius: pel caràcter alegre i actiu, per les activitats i classes, per les històries que comenta a casa amb els pares... Doncs hui, es sent poc estimada, o si més no... Poc valorada.
Ester porta uns dies que no s'estima ni ella mateixa, pensa que l'única obligació que té en aquestos moments és estudiar i ni ho fa... Està decebuda amb ella mateixa, però no trau forces per obrir un llibre i posar-se a repassar...
Amb els amics es sent bastant incòmoda. Està acostumada a reencontrar-se amb els seus amics i parlar de totes les coses que han passat durant la setmana: Examens, anècdotes, treballs, excursions, xarrades, festetes... Doncs hui no troba cap conversa on acoplar-se i sentir-se una més entre els amics.
Ester porta uns dies que no s'estima ni ella mateixa, nota que no té de què parlar amb els seus amics. Es sent fora de lloc i poc valorada, no sap què dir i està incòmoda...

Ester està gitada al llit, tanca els ulls i doblega les cames... Preten dormir-se, no pensar i despertar més alegre i positiva. Confia molt en ella, poques vegades està trista, poques vegades plora, poques vegades deixa d'estimar-se... Però últimament no confia en ella, un baixó dels que passen ràpidament, o això espera!

Al llit pega voltes i voltes, no pot dormir i decideix telefonar a un amic. Amb el mòbil a les mans s'ho replanteja "Li truque i què li dic? Segur que li moleste... Va, se'm passarà, no em fa falta plorar-li a ningú...". Deixa el mòbil sobre la tauleta i tanca els ulls. Unes llagrimetes li recorren les dues galtes, amb les mans s'asseca la tristor i torna a agafar el mòbil... Marca el número del seu amic i al fer el primer to penja.
Ester apaga el mòbil, plora i s'adorm...

Comentaris

  • El que [Ofensiu]
    Roget | 31-05-2007 | Valoració: 10

    El que Ester no sap és que tothom la aparecia tant o més que abans. Això si, li cal un somriure perque se n'adone...

    Segurament l'amic li l'hagués donat.

    M'ha agradat molt el relat Aida! :D

  • Bolet | 29-05-2007 | Valoració: 10

    Per què estan els amics? Hauries d'haver-lo trucat.

l´Autor

Foto de perfil de AiDuS

AiDuS

68 Relats

148 Comentaris

64290 Lectures

Valoració de l'autor: 9.49

Biografia:
Perquè m'agrada escriure... Però no que em llisquen!

Albaidina amb orgull. Nascuda al 1988 i estudiant de F.Catalana a València...

Somie molt, i el que somie ho escric. Pense molt, i el que pense ho escric. Critique molt, i el que critique ho escric.
Així que tot el que llegiu ho crec, bé siga com ho he escrit o totalment al contrari...

aida_albert@hotmail.com