I qui sóc jo...

Un relat de: hikari

Quan ho he estudiat, ho he acabat oblidant.
Quan ho he vist, ho he acabat entenent.
Quan ho he viscut, ho he acabat aprenent.

He decidit reaccionar, poder massa tard.
He decidit lluitar, just al final del combat.
He decidit aprendre, quan el cor ja era trencat.

Preus a pagar, factures de moments esquerdats.
Por a fracassar, són els passos dels homes trencats.
Negar la meva foscor, li permet fer mal als meus éssers estimats.

Morts, mil i una, reneixo, però em tanco en mi mateix.
Emocions, desbordades, si no indago, l'abisme m'engoleix.
Decisions, perquè prendre-les, que sigui un altre qui decideix.

I deixar que la roda s'encalli i giri sobre fang.
I deixar que la màgia mori i visqui tancat.
I deixar que la meva vida sigui de color gris fracassat.

I qui sóc jo, per negar-me la felicitat.
I qui sóc jo, per negar-me la tristesa.
I qui sóc jo, per negar-me llum i foscor.

Sóc qui sóc, i sóc qui puc ser.
Sóc el noi encantador, i sóc l'intolerant que jutja.
Sóc el savi amb el peus al terra, i sóc el boig amb el cap ple de pardals.

Sóc el pare que beu, i sóc la mare que plora.
Sóc el nen feble i espantat, i qui a aquest nen no suporta.
Sóc aquell que té cura i que estima, i aquell que acusa i crida.

Sóc el guerrer que lidera, i sóc el covard que deserta.
Sóc qui avança amb valor, i qui de por es congela.
Sóc el príncep valent, i sóc l'espasa que es trenca.

Morts, mil i una, reneixo i obtinc saviesa.
Emocions, desbordades, sóc gentil amb la meva bèstia.
Decideixo, i m'equivoco, de la meva vida en prenc les regnes.

I permetre que la roda giri i la vida avanci.
I permetre que la màgia m'ompli i l'amor propi em transformi.
I permetre que la meva vida tingui de colors s'ompli.

Obro el meu cor,
sento la seva dolçor.
Allibero la meva ombra,
i l'estimo amb tot el meu ésser.
Reconec la meva llum,
la que em diu que visqui.
Sóc jo mateix, altre vegada,
sóc jo mateix, visquent,
AQUÍ i ARA.


Aquest poema el vaig publicar originalment en castellà el 3 de Octubre del 2012 al meu blog. La vida ha volgut que el torni a recuperar i adaptar a la meva llegua materna.

Comentaris

  • Un relat agradable de llegir[Ofensiu]
    unicorn_gris | 03-06-2016 | Valoració: 9

    Penso, amb respecte, que és un tipus de "relat-música", on importa més la bellesa que la història.

    M'ha agradat bastant.

    La reflexió de l'aquí i ara és també bastant bona.

    Tant de bo sempre tinguem motiu per a somniar.

    Ens veiem, hikari.

  • Paraules encertades.[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 12-02-2016

    Una sàvia lliçó magistral de vida i sentiments.
    Així som els humans: Alts i baixos de moral.
    M'ha agradat llegir-te. Ho seguiré fent.
    Una abraçada de benvinguda a Relats.

  • Gràcies[Ofensiu]
    hikari | 11-02-2016

    Gràcies per els vostres comentaris i suport! ^^

  • Decisions, perquè prendre-les, que sigui un altre qui decideix.[Ofensiu]
    Mena Guiga | 08-02-2016

    Aquest vers...amb aquest estic darrerement.
    Procrastinant, una variació o un tirant per aquí, també.

    I, no obstant, reconec i em conec, com ho escrius, en un assortiment de 'jo's que configuren la meva suma (amb els que porto a dins de vés a saber quan, ancestralisme per un tub).

    Sentit de la vida i actitud (últimament miro que sigui per aquí...i si toca davallada, tu, que toqui, que és això: anar entenent i fent, si es vol i es pot, i es pot si es vol, tot i que no sempre (generalitzar és per a fòrmules i els humans som peces úniques).

    El 3 d'octubre va néixer Ghandi. I el meu avi es va morir. I un profe meu de ioga -i filòsof- també és d'aquesta data.

    Pures coincidències.


    Endavant i bona entrada a relats!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

    Mena

  • Preciós[Ofensiu]
    magalo | 08-02-2016

    Simplement dir-te que m'encanta com escrius. Enhorabona!
    Marta.

  • M´AGRADEN ELS VERSOS[Ofensiu]
    Karin | 08-02-2016 | Valoració: 10

    Aquest son uns poemes preciosos . Et llegire

l´Autor

Foto de perfil de hikari

hikari

8 Relats

13 Comentaris

7190 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25

Biografia:
No em vaig interessar per la lectura fins els 18 anys, en descobrir la literatura fantàstica. Desde aquell moment, escriure ha sigut per mi una forma de expressar el que sento, el que penso i el que crec, en forma de metafores, poesia o relats. Tinc un blog on he publicat alguns relats en diferents idiomes, i m'agradaria anar-los publicant aquí també però en català.