I què?

Un relat de: Sergi Elias Bandres

Podria tirar-me per la finestra.
Almenys imaginar-m'ho.
Qui em diria ara què ve després?

Podria follar-me una puta,
encara que hagués de menjar arròs
la resta del mes.
I per què no?

Què són el bé i el mal?
Jo, la veritat:
no ho sé.
Prefereixo deixar-me
portar per l'instint,
menjar-me a mossegades
un cony.

Què són les lleis?
Misèria. Tan sols misèria.
La misèria que vivim tu i jo cada dia.
No ens enganyem:
tots som sospitosos...
però si no estem fent res!
o potser si...
estem quadriculant el món...

Qui diu que no puc menjar merda?
N'hi ha que ho fan contents.
I molts a canvi d'un altre tipus de merda.

Qui diu que els científics tenen raó?
Jo crec que la ciència
és la religió de moda.
Som uns ignorants.

Però... què som?
Tant me fa.

Comentaris

  • com criden aquests mots[Ofensiu]
    perunforat | 29-09-2007

    Reflexions que s'esgarrinxen de la pròpia carn, de la pròpia sang que circula pel pensament...Un relat que crida, que ha ressonat pel meu voltant al llegir.lo!
    I què?

  • un pèl enfadat[Ofensiu]
    ANEROL | 14-09-2007 | Valoració: 10

    en les dubtes podem trobar respostes

  • Doncs això mateix![Ofensiu]
    Unaquimera | 14-09-2007 | Valoració: 10

    Interessant...
    Versos forts i contundents, provocadors de reaccions, delators d'idees, exposant emocions en mig de mots seleccionats per obtenir impactes més enllà dels ulls.
    Un anar i tornar del dubte a la certesa.
    Una reflexió sense justificacions innecessàries.
    Un monòleg privat amb un mateix amb forma de diàleg amb l'exterior.
    Interessant...

    Rep una abraçada del color que més et vingui de gust avui, que jo te l'envio ben rodona,
    Unaquimera

  • Arbequina | 26-08-2007

    Doncs a mi m'ha agradat aquest poema. És exagerat i intenta provocar. M'agrada. A més, no em desagrada la reflexió que hi veig al darrera de les paraules...

    En fi, a reveure.

    Arbequina.

  • Sentir-se vençut?[Ofensiu]
    Avet_blau | 26-08-2007 | Valoració: 10

    Pasotisme ?
    sentirse vençut ?
    deixar-se portar per la vida ,
    o per els sentiments .

    Veure el mon
    de color gris ,
    o millor ...sense color .

    La victoria dels instints:
    tan me fa !
    es la vida d' avui,
    no cal lluita...perquè ?

    Avet_blau

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sergi Elias Bandres

Sergi Elias Bandres

628 Relats

1756 Comentaris

431016 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
Vaig néixer el 9 d'Agost del 1.978 i em van posar a la incubadora, a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, la meva ciutat. El primer record que tinc des de llavors sóc jo complint quatre anys davant el pastís i el meu iaio, que morí d'accident laboral quan jo en tenia deu. Als meus vuit anys la meva mare va agafar un trastorn i va aguantar fins que jo en tenia setze, quan es va llevar la vida. A partir de llavors vaig tenir molts problemes amb l'L.S.D. i als dinou anys vaig heretar el trastorn de ma mare, encara el tinc. He estat ingressat tantes vegades... i fa por, fins terror.

Però tinc felicitat i això no se m'escapa.

eliasbandress@gmail.com


Sergi