i per fi la calma

Com diuen els comentaris que em precedeixen, les metàfores i al·legories són ben trobades: paradisíaques i calmoses, contraposades a una quotidianitat també ben descrita.

Bon joc de paraules en perfums i fums enlaire en l'aire sobretot si els perfums venien carregats de nostàlgia (a banda del títol).

Realment t'atrau el recer de les paraules perquè, finalment, siguis -en l'estany de la calma- qui marca el ritme del rellotge.

Enhorabona Quetzco!
Segueix escrivint!

el teu relat està trufat de figures estilistiques, i això és d'agrair.les metàfores,simils i alegories. estan molt ben trobades.tot unit en un relat breu l'exalta de tal forma que quan el llegeixes sembla com si les estrofes flotessin.

El cicle de cada dia.

La claror del sol porta a l'estrès diari, preses, neguits, feina... en canvi la llum de la lluna ens retorna la calma i la serenitat, i és llavors quan ens deixem anar i somiem, tot és possible en el nostre cap, grans fites o simplement felicitat, i en deixem constància per escrit, per algun dia poder recordar aquest moment de pau.

Fas una separació molt clara entre el dos moment del dia, la claror en contrast amb la foscor, el xivarri amb el silenci, l'estrès amb la calma, el dia i la nit.

M'ha agradat molt, un poema en prosa que ens ajuda a buscar aquell instant del dia on les ganes d'escriure flueix pel nostre interior.

una abraçada,
Jordi.

Weiiis joer com escrius tu, no?:O M'has dexat tota flipada! xD Jum q bonic, el paisatge que ens descrius... Ole ole i ole tu eh! Jo vull perdre'm entre aquest paisatge idíl·lic!^^ Uaauuu genial noi! Potser q men vagi a Centre America aviam si minspiro.. >_< xDD ains.. pos esu q merci per comentarme la Reflexio! ;) Un plaer llegir.te! Nus vemus! Cuida't!;P

Crees el el clima i agafes el to: hi ha equlibri entre els conceptes, les imatges, les paraules,
P.S. Jo també vaig neixer amb presses sembla ser que em vaig avançar. No és millor la calma?

Preciosa aquesta comparació del ritme laboral humà amb el ritme natural de la Natura. Molt relaxant i ben trobat.

Només una cosa: això de no posar accents és cosa teva o és que el teclat des d'on escrius no en té?

En fí, a banda d'aquest detall ortogràfic, moltes felicitats.

Seguié llegint relats teus...

Gràcies pel comentari que vas fer del text "Al capvespre". Increiblement sincer i constructiu.

Una abraçada a Centre Amèrica, salut i pura vida.

Jordi

Quines imatges més boniques em porten aquestes paraules, una calma que va més enllà del silenci, quan les paraules brollen de la font, junt a la màgia dels sons de la natura.
Per cert, la natura i els sentiments captats de tot allò que veus i sents, veig tenen un racó molt especial en el teu cor.
Gràcies per saber-los transmetre tan naturals i plens de vida!

Una abraçada molt gran!

Les teves lletres son bàlsam de cor ferit, de mirada absent, de record rist. Les teves paraules i com les dius, son somriure.

:)

... sublim.

uRaNiA
Tallers i fòrum català a:
www.bibliotecasvirtuales.com/comun/foros/