i per fi la calma

Un relat de: quetzcoatl

L'estrident bondia de les cotorres esberla el silenci de les palmeres i comença l'auge irrefrenable de la jornada laboral a les oficines.
Camises, lleganyes, corbates i cafe, i la lluissor dels cabells engominats i perfums carregats de nostalgia; perfums i fums enlaire en l'aire!
Qui ho diria que fa nomes unes hores el colibri silencios llampegava de flor en flor xuclant l'elixir de la nit...! Ara tots ballem a ritme de rellotge.

Mes tard ens resguardem a les cases, el crepusle ens empeny al descans. El cel plora amb tendresa, suau acaricia la terra, la vegetacio, tambe els edificis i asfalt foscos. La casa-niu, la casa-ventre engendra el dolç vici de l'escriptura i ens abandona a recer de les paraules.
Que expliquen el grill i el xiuxiueig de la pluja? Que tramen les granotes als estanys, lluny de la civilitzacio? Preguntes que cauen com gotes incertes de pluja sobre la quotidiana,
ara si,
per fi...
ciutat calma.

Comentaris

  • A recer de les paraules[Ofensiu]
    Jofre | 18-08-2005 | Valoració: 10

    Com diuen els comentaris que em precedeixen, les metàfores i al·legories són ben trobades: paradisíaques i calmoses, contraposades a una quotidianitat també ben descrita.

    Bon joc de paraules en perfums i fums enlaire en l'aire sobretot si els perfums venien carregats de nostàlgia (a banda del títol).

    Realment t'atrau el recer de les paraules perquè, finalment, siguis -en l'estany de la calma- qui marca el ritme del rellotge.

    Enhorabona Quetzco!
    Segueix escrivint!

  • calma[Ofensiu]
    donablanca | 04-06-2005

    el teu relat està trufat de figures estilistiques, i això és d'agrair.les metàfores,simils i alegories. estan molt ben trobades.tot unit en un relat breu l'exalta de tal forma que quan el llegeixes sembla com si les estrofes flotessin.

  • ... calma[Ofensiu]
    George Brown | 04-06-2005

    El cicle de cada dia.

    La claror del sol porta a l'estrès diari, preses, neguits, feina... en canvi la llum de la lluna ens retorna la calma i la serenitat, i és llavors quan ens deixem anar i somiem, tot és possible en el nostre cap, grans fites o simplement felicitat, i en deixem constància per escrit, per algun dia poder recordar aquest moment de pau.

    Fas una separació molt clara entre el dos moment del dia, la claror en contrast amb la foscor, el xivarri amb el silenci, l'estrès amb la calma, el dia i la nit.

    M'ha agradat molt, un poema en prosa que ens ajuda a buscar aquell instant del dia on les ganes d'escriure flueix pel nostre interior.

    una abraçada,
    Jordi.

  • Ostres![Ofensiu]
    Sareta_16 | 22-05-2005 | Valoració: 10

    Weiiis joer com escrius tu, no?:O M'has dexat tota flipada! xD Jum q bonic, el paisatge que ens descrius... Ole ole i ole tu eh! Jo vull perdre'm entre aquest paisatge idíl·lic!^^ Uaauuu genial noi! Potser q men vagi a Centre America aviam si minspiro.. >_< xDD ains.. pos esu q merci per comentarme la Reflexio! ;) Un plaer llegir.te! Nus vemus! Cuida't!;P

  • Visca la calma[Ofensiu]
    T. Cargol | 05-05-2005

    Crees el el clima i agafes el to: hi ha equlibri entre els conceptes, les imatges, les paraules,
    P.S. Jo també vaig neixer amb presses sembla ser que em vaig avançar. No és millor la calma?

  • molt bé[Ofensiu]
    jordiclusella | 25-04-2005

    Preciosa aquesta comparació del ritme laboral humà amb el ritme natural de la Natura. Molt relaxant i ben trobat.

    Només una cosa: això de no posar accents és cosa teva o és que el teclat des d'on escrius no en té?

    En fí, a banda d'aquest detall ortogràfic, moltes felicitats.

    Seguié llegint relats teus...

    Gràcies pel comentari que vas fer del text "Al capvespre". Increiblement sincer i constructiu.

    Una abraçada a Centre Amèrica, salut i pura vida.

    Jordi

  • es respira pau...[Ofensiu]
    ROSASP | 18-04-2005

    Quines imatges més boniques em porten aquestes paraules, una calma que va més enllà del silenci, quan les paraules brollen de la font, junt a la màgia dels sons de la natura.
    Per cert, la natura i els sentiments captats de tot allò que veus i sents, veig tenen un racó molt especial en el teu cor.
    Gràcies per saber-los transmetre tan naturals i plens de vida!

    Una abraçada molt gran!

  • Bàlsam[Ofensiu]
    BlauFosc | 18-04-2005

    Les teves lletres son bàlsam de cor ferit, de mirada absent, de record rist. Les teves paraules i com les dius, son somriure.

    :)

  • Completament...[Ofensiu]
    uRaNiA | 18-04-2005 | Valoració: 10

    ... sublim.

    uRaNiA
    Tallers i fòrum català a:
    www.bibliotecasvirtuales.com/comun/foros/

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de quetzcoatl

quetzcoatl

89 Relats

821 Comentaris

132538 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Diuen que vaig néixer amb presses... a les escales de ca la llevadora. De la meva infància no recordo gairebé res, però devia ser maca.

D'adolescent m'agradava la creació i escrivia molt però "vivia" poc. Després d'uns anys d'efervescència em vaig apagar; vaig passar un parell d'anys una mica perduda, passiva i superficialment.
Finalment vaig fer les maletes i me'n vaig anar un temps a centreamèrica. Allà em vaig despertar del tot i vaig viure tan intensament que si m'hi hagués quedat el cor m'hauria estallat. Vaig tenir temps de sentir-me sola, acompanyada, enamorada, desolada; vaig fer projectes, vaig construir coses, vaig destruir-ne algunes i deixar-ne d'altres; vaig conèixer paratges i persones meravelloses; també em vaig començar a conèixer a mi mateixa; vaig obrir les portes del meu esperit, vaig créixer... A través de relatsencatalà vaig escriure i molt, i de moment ha estat la meva època més prolífica relatairement parlant.

Quan vaig tornar de centreamèrica, vaig estudiar infermeria i em va agradar molt —però no em veig treballant en un hospital o ambulatori. Vaig conèixer el meu home i vam començar a plantar i a ser més autosuficients. Des de llavors la sobirania alimentària i la salut humana i mediambiental són dos temes en els que crec i que em motiven molt.
El 2009 vam tenir una nena. És l'experiència més fascinant que he tingut mai i constantment aprenc i desaprenc coses a través d'ella. També és cert que des de llavors tinc molt menys temps per a mi i en conseqüència per escriure, però espero anar-lo recuperant. De moment intento ser tant bona mare com puc i combinar-ho amb l'hort i el dia a dia.
El temps passa volant però me n'adono que amb una bona actitud davant la vida, no cal esmerar-se en buscar la felicitat que tant vaig idealitzar en l'adolescència, després del primer amor. La felicitat és un camí i una manera de fer i viure. Som els únics responsables de les nostres vides i penso que amb intuïció podem acabar familiaritzant-nos amb l'atzar.
Tanmateix penso que també he de dir que no podem eludir la responsabilitat individual i col·lectiva que tenim envers les grans injustícies i profundes desigualtats que passen cada dia al nostre món.


Espero que us agradi algun dels meus relats!

teaspoontrader@gmail.com